A les xarxes socials aterren debats filosòficament complexos sobre qüestions de poder, identitat, sexualitat, etc. amb molta assiduïtat. L’imaginari cultural i social que emmarca la cosmovisió majoritària, que podem dir a trets generals és el liberal-capitalista conservador, generalment condiciona els termes de debats i s’acostuma a acabar discutint sota les mateixes fórmules: tot i que el que tu defenses a mi no m’afecta en res, no ho puc acceptar perquè posa en perill els fonaments de la societat que permet que m’identifiqui a mi tal com (crec que) sóc.
Molt abstracte tot això. Posem exemples concrets. Encara que sembli increïble encara hi ha oberta una trinxera molt gran a la batalla cultural de la comunitat LGTBI per obrir els binomis de gènere, sexe i desig sexual. Hi ha qui no concep que hi hagi persones que no s’identifiquin amb el gènere que se l’ha assignat al néixer –i, fins i tot com hem vist darrerament, hi ha que no comprèn que hi hagi persones no identificades amb el sexe que també se l’ha imposat en néixer; no vull obrir aquí un debat ara sobre si existeix allò natural en referència al sexe biològic i si aquest es determina segons els genitals.
Aquesta trinxera separa les clàssiques posicions, en l’exercici d’un reduccionisme pertinent, conservadora-reaccionaria i progressista. Quan els primers, que defensen una democràcia exclusiva, veuen perillar els valors «consagrats» que fonamenten la construcció estàtica de la seva cosmovisió, es posen a la defensiva i recorren a l’argument per antonomàsia del liberalisme reaccionari: garantir els teus drets posa en perill els meus. Si es permet el matrimoni entre dues persones del mateix sexe, per exemple, existeix una mínima possibilitat que algun dia el meu fill, en l’exercici de la seva llibertat, es casi amb un altre home.
Una lògica estúpida, veritat? Doncs és molt habitual identificar-la darrere dels arguments que els conservadors utilitzen a les xarxes per desprestigiar la batalla cultural per l’acceptació LGTBI o fins i tot deslegitimar-la, com quan utilitzen arguments com «feminazi», «dictadura gai» o expressions per l’estil.
A banda de la batalla per l’acceptació LGTBI, també poden ser exemples les conscienciacions feministes contra el patriarcal, la masculinitat fràgil o els discursos antiracistes i culturalment inclusius.
El trend «drama effect» de TikTok ha estat un viver creatiu per mostrar, de manera simple i concisa, les contradiccions de l’hegemonia cultural actual estructuralment masclista, racista, liberal i excloent. No només això, també han servit per desmuntar la simbologia còmica centennial en la qual es refugien els reaccionaris, com en aquest cas.
Com veieu el trend consisteix principalment a reproduir un argument o situació concreta, que pot ser una broma o símbol habitual entres els internautes, per després desmuntar-ho amb un argument (amb intenció còmica o no) que mostra la seva contradicció o el redueix a l’absurd.
Un altre exemple representatiu pot ser aquest: «Els agrada el futbol, però no els agrada el futbol femení. Aleshores, no els agrada el futbol, els agrada veure homes suant corrent darrere d’una pilota».
Quantes vegades hem escoltat els «provida» preguntar-nos «a tu t’hauria agradat que t’haguessin avortat»:
Els onvres amb inseguretat també queden exposats.
O els haters de la cultura anime.
Aquest és un dels meus preferits. Beatriz P. Preciado, que proposa trobar en l’anus la zona erògena comuna entre homes i dones, estaria orgullosx.
A banda d’aquests casos més intencionadament polititzats, el trend també ha servit a la genZ per expressar el seu sentiment generacional i la seva relació amb els pares.
L’evolució del trend també ens ha deixat amb aquests casos més clarament inclinats al meme de l’humor absurd.
Potser qui escriu aquestes línies és un milennial que no s’adona de res, però puc afirmar amb la seguretat pròpia d’un pisces que, sigui amb intencions polítiques o pròpies de la cultura generacional, aquest trend en realitat expressa un desfogament col·lectiu, un alleujament cada cop més necessari en el 2021 que estem vivint.