Columnes
Opinions sobre el que passa en el món digital i més enllà…
però qui és illojuan si us plau de veritat
La ruptura pública d'Illo Juan i Masi revela els perills de l'exposició digital. En l'era de les xarxes socials, les vides privades es converteixen en espectacle, subjectes a judicis i teories conspiratives. Aquest cas exemplifica com la intimitat es dilueix i la narrativa personal s'escapa…
Podem ser crítics en un món de soroll i espectacle?
Fa uns mesos va fer-se viral a X un fragment del podcast de dos nois (molt) joves que xerraven sobre la llei d’amnistia. La majoria dels tuits tenien la intenció de burlar-se d’ells. Exposar-se a les masses implica riscos dels quals, tinc la sensació, les noves…
S’ha acabat! El clam de les futbolistes contra el masclisme estructural
Diumenge, 20 d’agost del 2023. Estadi Accor, Sydney. Final de la Copa del Món de futbol: Espanya – Anglaterra. Minut 29. Aitana recupera la pilota al cercle central. Li cau a Tere, que canvia el joc cap a Mariona. La balear dona temps perquè Olga arribi per l’esquerra i la convida amb una…
SindicApp: com fer la revolució digital
Descripció de l’App SindicApp és la hipòtesi d’una app mòbil la funció de la qual seria fer de xarxa social o directori o plataforma de coordinació, perquè la classe treballadora disposi d’una infraestructura organitzativa per lluitar per millorar les seves condicions…
L’App Comunió per somiar amb el futur desitjable de l’esquerra
Al món occidental, i en concret a Espanya, les estructures polítiques del segle XX s’han mantingut pràcticament intactes a hores d’ara. Els subjectes protagonistes en l’organització política són els partits polítics, agrupaments hermètics, jerarquitzats i monoideològics…
Les formigues neoliberals i el pastís televisiu
ciberpoder.net va publicar ahir —amb nocturnitat i traïdoria— una columna de Daniel Bronicki (@Bolchenicki) titulada «Odio el Polònia i considero que se l’hauria de cancel·lar». L’escriptura d’en Bronicki és sempre un luxe argumental. Unes referències fermes nodreixen les…
Odio el Polònia i considero que se l’hauria de cancel·lar
Aquest país no té sentit de l’humor i el millor exemple d’això és el Polònia, una sàtira que no és sàtira, un humor descafeïnat que la seva vaga critica més que trontollar l’establishment no fa sinó reforçar els mites en què se sostenen. L’humor que es presenta al…
Retrat d’idees: l’extrema dreta i el liberalisme multicultural
D’acord amb els darrers esdeveniments sembla que el bloc de l’extrema dreta s’està fraccionant –o reformant– i, en vista als probables moviments tectònics dins aquestes formacions, val la pena tenir presents algunes anotacions sobre la seva ontologia i les mancances de…
La tendència tuitaire a odiar els apassionats
Twitter sovint esdevé un aparador meravellós de traumes, carències i insatisfaccions vitals diverses que podrien utilitzar molt bé els creadors de contingut de divulgació psicològica com a exemples. Almenys això és el que em ve al cap quan veig reaccions tan tremendes davant de fets banals i…