L’eclipsi del 12d’agost, 90 segonsiguals per a tothom

L’estiu passat, els Agents Rurals es van plantar en uns quants camps del sud de Catalunya els dies 11, 12 i 13 d’agost, a dos quarts de nou del vespre, per mirar el cel. Anaven un any avançats, els mateixos dies i a la mateixa hora en què es veurà l’eclipsi, perquè per aquestes dates el sol es pon gairebé al mateix punt de l’horitzó. La posició que ocuparà el 12 d’agost del 2026 està calculada des de fa dècades amb dècimes de segon, i la NASA té catalogats tots els eclipsis fins a l’any 3000. Cap taula de números diu, però, si des d’aquell camp concret hi ha un turó o una nau industrial tapant l’horitzó de ponent, cosa que han hagut de comprovar in situ.

De la tauleta d’Ugarit a Tales de Milet

La primera vegada que algú va deixar constància escrita d’un eclipsi va ser en una tauleta d’argila trobada a les ruïnes d’Ugarit, a la costa de l’actual Síria, que descriu un sol completament tapat el 5 de març del 1223 aC. A la Xina de cap al 1200 aC els escribes gravaven en ossos oraculars que el sol havia estat «devorat» i quan arribava el moment tocaven tambors i disparaven fletxes per espantar el drac invisible que se l’empassava. La versió que ha circulat durant segles diu que els astrònoms de cort Hsi i Ho van ser decapitats per haver begut la nit d’un eclipsi, però el professor emèrit de la Universitat de Tennessee Mark Littmann avisa que el Shu Ching els acusa de no haver «previngut» l’eclipsi, no de no haver-lo predit, i que cap eclipsi conegut encaixa amb la història.

«És possible que la gent que va construir Stonehenge sabés predir els eclipsis el 2600 aC, per la col·locació acurada de les pedres. No ho sabem del cert perquè no tenien llengua escrita.»

— Mark Littmann, Universitat de Tennessee

Els astrònoms babilonis van observar que els eclipsis tornaven cada 223 llunacions, un cicle de divuit anys, onze dies i vuit hores que després es va anomenar saros i que permet posar-los en una taula abans que passin. El 585 aC, el filòsof grec Tales de Milet hauria predit l’eclipsi que, segons l’historiador Heròdot, va convertir el dia en nit enmig d’una batalla entre medes i lidis i va acabar amb un tractat de pau. La predicció de Tales no està confirmada i probablement bevia del coneixement babiloni.

El 1504, varat a Jamaica i amb els indígenes negant-se a alimentar la seva tripulació, Cristòfol Colom va anunciar que aquella nit Déu enviaria un senyal del seu enuig. Portava a la butxaca les efemèrides d’un eclipsi de lluna. Un testimoni directe va deixar escrit que van quedar «molt espantats» i que van prometre portar-li sempre menjar.

Què passarà el 12 d’agost i on mirar

Serà el primer eclipsi solar total visible des de Catalunya des del 30 d’agost del 1905. El següent no arribarà fins al 17 de novembre del 2180. La franja de totalitat travessarà la península de nord-oest a sud-est i sortirà pel Mediterrani, de manera que aquí només tocarà el terç sud, per les comarques de Lleida, el Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre. L’eclipsi començarà cap a les 19:35 i el màxim arribarà a tocar de dos quarts de nou del vespre, amb el sol molt baix a l’horitzó, o sigui que caldrà buscar llocs ben oberts cap a ponent. La totalitat durarà com a màxim un minut i mig al sud de Tarragona, 59 segons a la capital i 27 a Lleida. Al nord d’una línia imaginària entre Lleida i Vilanova i la Geltrú l’eclipsi serà parcial, amb una ocultació d’entre el 98% i el 99% a Barcelona i a Girona.

La Generalitat ha habilitat vint-i-tres punts d’observació oficials repartits en divuit municipis del sud, validats per Protecció Civil, el Servei Català de Trànsit i els Mossos d’Esquadra, amb una capacitat conjunta que volta les 85.000 persones i els 40.000 vehicles. Tota la informació pràctica és a eclipsicatalunya.cat, la web oficial de la campanya «Catalunya mira al cel», que inclou el mapa de visibilitat de l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya i un cercador d’efemèrides amb els horaris exactes de cada municipi.

«S’ha dit sovint que un eclipsi es pot mirar amb radiografies o amb una màscara de soldar. No. L’única opció segura són les ulleres homologades.»

— Guillem Ferreruela, director mèdic de l’Institut Oftalmològic ILO de Lleida

Els oftalmòlegs fa setmanes que ho repeteixen. Només serveixen les ulleres amb marcatge CE i norma ISO 12312-2, i l’Agència Catalana del Consum n’està inspeccionant quinze models dels quals es venen aquí per retirar-ne els que no compleixin. Mirar el sol sense filtre pot provocar una retinopatia solar, una cremada de retina que sovint no fa mal ni dona símptomes fins hores després. A Barcelona i a Girona, on l’eclipsi serà parcial, no us les traieu en cap moment.

85.000 persones mirant el mateix punt del cel

Un eclipsi ens recorda la nostra petitesa davant l’univers. Per això, faríem bé d’apagar el mòbil per reconnectar amb la natura. Ho llegireu unes quantes vegades d’aquí al 12 d’agost. El que trobo més interessant d’aquests 90 segons té a veure amb una paraula molt poc còsmica que apareix a totes les fitxes oficials, que és l’aforament.

La Generalitat ha repartit 85.000 places en divuit municipis per a una cosa que durarà menys d’un minut i mig. Totes aquestes persones veuran la mateixa imatge, al mateix segon i des del mateix costat del planeta. L’eclipsi arriba a tothom en la mateixa edició, sense res calibrat per interessos i sense cap prova A/B possible sobre com surt el sol de darrere la lluna.

«Viure junts al món significa essencialment que hi ha un món de coses entre els qui el tenen en comú, com una taula està situada entre els qui hi seuen al voltant; el món, com tot allò que és entremig, relaciona i separa els homes alhora.»

— Hannah Arendt, La condició humana (1958)

La filòsofa alemanya feia servir la metàfora de la taula per explicar què fa que un món sigui comú, que és que cadascú la veu des d’un lloc diferent i tothom sap que és la mateixa taula. Un feed personalitzat entrega a cada persona una realitat calibrada per a ella sola. No es pot comprovar enlloc si el veí veu el mateix.

L’eclipsi es gravarà, es penjarà i es convertirà en contingut durant els tres dies següents —i està bé que sigui així. El doctor Pere Romero, cap d’oftalmologia de l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, recorda que si decidiu gravar l’eclipsi també necessitareu portar les ulleres, perquè la llum entra pels costats del mòbil. Fins i tot en la versió més saturada de pantalles, el material de partida serà idèntic per a tothom.

El 12 d’agost a les nou del vespre hi haurà desenes de milers de persones a l’AP-7 tornant cap a casa i mirant el mòbil per veure com ho han viscut l’eclipsi solar els altres i, el 13 al matí, cadascú tornarà a la seva taula particular. Potser algun dia tornarem a seure totes plegades a la taula comuna.