Mamdani treu la IAgenerativa de lesescoles de Nova Yorkfins als 14 anys

L’alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, i el canceller d’Educació de la ciutat, Kamar Samuels, van anunciar dimecres 2 de setembre una moratòria d’un any sobre la IA generativa a les escoles públiques per a tot l’alumnat des dels dos anys fins a vuitè curs, l’equivalent a segon d’ESO. La mesura afecta prop de 600.000 alumnes, dos terços del sistema educatiu més gran dels Estats Units, i entrarà en vigor aquest mateix curs 2026-2027.

D’aquesta manera, els chatbots de companyia queden prohibits a totes les etapes educatives, també a l’institut. El temps de pantalla es limita a 30 minuts diaris de tercer a cinquè i a 45 minuts de sisè a vuitè. Per sota de segon es redueix al mínim. A l’institut l’ús es restringeix a programes pilot amb un sostre de 50.000 alumnes, un 5% del total, amb un màxim de cinc classes per centre i dos mòduls anuals de 45 minuts de pensament crític sobre IA.

Segons va explicar el mateix Mamdani a la roda de premsa, el Departament d’Educació retirarà o desactivarà més de 38 programes que ja estaven autoritzats i que no compleixen els nous estàndards de seguretat, entre ells l’assistent de lectura Amira (un tutor amb avatar que escolta els infants llegir en veu alta, els corregeix en temps real i detecta indicis de dislèxia, i pel qual la ciutat va signar un contracte d’1,9 milions de dòlars el desembre del 2024). Queden fora de la moratòria les tecnologies d’assistència per a alumnes amb discapacitat, les eines per a l’alumnat que aprèn anglès i els programes de preparació professional. Ara bé, els docents podran continuar fent servir la IA per planificar classes i per a tasques administratives.

«Nosaltres no ho veiem així»

«La indústria tecnològica vol que creguem que la IA a l’educació primària no només és inevitable, sinó que és necessària», va dir Mamdani. «Nosaltres no ho veiem així. Encara no he vist cap estudi que demostri que la IA és beneficiosa per als alumnes de primària i de secundària, amb l’excepció, és clar, de la recerca patrocinada per les mateixes corporacions que en treuen benefici».

Nova York no arriba a la moratòria des de zero, però. El gener del 2023 el Departament d’Educació va bloquejar ChatGPT a les xarxes i als dispositius escolars. Quatre mesos després, el canceller d’aleshores, David Banks, va aixecar el veto, que va qualificar de «por instintiva» i va anunciar que les escoles animarien docents i alumnes a explorar la tecnologia. Des de llavors la IA ha entrat a les aules a través dels productes de les principals companyies que operen als Estats Units.

El gir respecte a aquest plantejament l’han empès les famílies. Segons explica Futurism, a l’abril un pla per obrir un institut especialitzat en IA a Manhattan va acabar amb una protesta de mares, pares, docents i alumnes davant de l’Ajuntament. Com a conseqüència, el projecte es va retirar poc després. Kelly Clancy, fundadora de Parents for AI Caution i membre de la Coalició per una Moratòria de la IA, demanava una moratòria a totes les etapes. Les primeres crides eren de dos anys. «Que aquesta política existeixi es deu a la feina enorme de famílies de tota la ciutat», va declarar Clancy al New York Times.

El tercer adversari amb nom

Al relat Ens quedarem només amb els vídeos de Mamdani? explicàvem mesures com la congelació dels lloguers d’un milió de pisos i la taxa a les segones residències de més de 5 milions de dòlars. A cada decisió política de Mamdani hi ha un adversari amb nom i cognoms, primer els grans propietaris, després els multimilionaris com Ken Griffin i ara les empreses que venen programari educatiu. I a cada decisió hi ha una mesura concreta que es pot comptar, un milió de contractes congelats, 500 milions de dòlars anuals de recaptació prevista, 38 programes desactivats i cinc classes com a màxim per institut.

A L’obsolescència del Woke 1.0 dèiem que Mamdani marca una de les vies de l’esquerra pragmàtica. La moratòria no es presenta com un no a la tecnologia. Durant el curs, una Coalició per la Tecnologia a les Escoles, amb alumnes, docents, famílies, sindicats i experts, avaluarà l’impacte de la moratòria i dels pilots i publicarà recomanacions que poden modificar la intensitat de la mesura. De fet, el mateix alcalde va reconèixer que «tant si ens agrada com si no, els nostres adolescents creixen en un món saturat d’IA».

A Catalunya, la pregunta és «com»

El 31 d’agost, dos dies abans de l’anunci de Mamdani, la consellera d’Educació i Formació Professional, Esther Niubó, presentava a la roda de premsa d’inici del curs 2026-2027 les orientacions del Departament sobre l’ús de la IA als centres. «La pregunta no és si la IA ha d’entrar a les aules o no, sinó com fer-ho, amb un enfocament crític, ètic i humanista», va dir. El document estableix que els menors de 14 anys «no haurien de fer servir eines d’IA de propòsit general de forma autònoma», que entre els 14 i els 18 cal l’autorització del docent i que l’ús s’ha de fer constar a la bibliografia, amb la defensa oral del treball de recerca com a espai per verificar l’autoria. Són orientacions, no normes, i cada centre haurà de crear un grup de treball per decidir «quan, per què i com» hi entra la IA.

La frontera d’edat és gairebé la mateixa a les dues bandes de l’Atlàntic, els 14 anys. El verb, en canvi, és diferent. Nova York retira programes, posa sostre als pilots i s’obliga a avaluar-ho tot en un any. Catalunya recomana i deixa la decisió a cada claustre. Mamdani va agrair al canceller Samuels que hagués evitat «confondre velocitat amb progrés». Les famílies que van demanar la moratòria en volien una de dos anys i per a totes les etapes.