Els ciberatacs contra lesneveres afecten almenysquinze països europeus itres bancs de sang francesos

Les cambres de tres centres on França guarda plasma per a transfusions van ser l’objectiu, dilluns 2 de novembre, d’un ciberatac que volia fer-les passar de -30 °C a 110 °C, segons les autoritats franceses. Els atacants van entrar pels sistemes de Coolworld, l’empresa que subministra els equips de refrigeració a l’Établissement français du sang (EFS), l’organisme públic que gestiona les donacions de sang. Les alarmes ho van detectar a temps i el Govern francès assegura que no s’ha perdut cap producte sanguini.

L’atac s’assembla als que, des de l’11 d’octubre, han escalfat les neveres de supermercats i empreses alimentàries d’almenys quinze països europeus, segons el recompte de la revista Le Grand Continent. La investigació francesa encara no ha establert si tots aquests casos estan relacionats.

Què ha passat

La nit de l’11 al 12 d’octubre, els atacants van prendre el control de la refrigeració de centenars de supermercats francesos, entre els quals botigues d’Intermarché, Carrefour, Coopérative U i E.Leclerc. Les neveres i els congeladors d’Intermarché i Netto van passar unes sis hores a uns 50 °C. El seu grup propietari, Les Mousquetaires, preveu pèrdues de desenes de milions d’euros. El Govern francès parla ara d’uns 700 supermercats afectats.

La segona onada va arribar la nit de l’1 al 2 de novembre i va afectar catorze països, entre els quals Alemanya i Itàlia. Fora de França, Bèlgica és el país més tocat, amb 76 botigues. Els Països Baixos en sumen 17 i la majoria dels altres no passen de la desena. A Grècia i Noruega, els casos estan per confirmar.

Com ho fan

Les botigues regulen a distància la temperatura de les neveres amb controladors connectats a internet. L’agència francesa de ciberseguretat ha assenyalat equips del fabricant danès Danfoss i de Copeland i la seva marca Dixell. Els atacants posen les neveres en mode de desglaç, que les escalfa en comptes de refredar-les, o n’apugen la temperatura programada.

Danfoss havia deixat d’actualitzar els dos models més afectats a França el 2016 i el 2021. Als Països Baixos, els sistemes atacats encara feien servir les contrasenyes de fàbrica. Danfoss atribueix el problema sobretot al programari antiquat i als clients que no l’han actualitzat, tot i que la firma de seguretat Synacktiv ja li havia notificat fallades crítiques el 2023.

Qui hi ha al darrere

Dos grups prorussos, NoName057(16) i Z-Pentest, s’han atribuït els atacs a Telegram, però els missatges ja s’han esborrat i no hi ha cap prova independent que hi estiguin implicats. Ningú no ha demanat cap rescat. Jordi Serra, professor de la UOC, apuntava a 3Cat que podria ser una prova per veure fins on poden arribar els atacants. Altres indicis també miren cap a Rússia. L’empresa nord-americana Forescout atribueix a hacktivistes prorussos la majoria dels prop de vint atacs contra sistemes de refrigeració reivindicats des de principis d’any. L’escocesa Lupovis diu que els seus paranys informàtics han rebut atacs des de servidors que ja havien fet servir grups russos.

El Centre per a la Ciberseguretat de Bèlgica, en canvi, diu que no se sap qui hi ha al darrere i que potser no es determinarà mai. La Comissió Europea sosté que «no són fets aïllats», però tampoc no assenyala cap Estat. La comissària Hadja Lahbib, responsable de la gestió de crisis, hi ha afegit: «No estem en guerra, però tampoc estem en pau».

Què passa a Espanya

De moment no s’ha detectat cap cas en supermercats espanyols, segons El Español. A l’octubre, l’empresa de ciberseguretat Sekoia va dir a Reuters que n’hi havia hagut, però Carrefour i Auchan ho van negar pel que fa a les seves botigues. Fonts no identificades del sector expliquen l’absència de casos pel fet que poques cadenes externalitzen el control remot de la refrigeració. Josep Albors, de la firma de ciberseguretat ESET, adverteix que això no vol dir que no pugui passar.