Lula guanya al Brasildesprés de tressetmanes acusant Metad’afavorir Bolsonaro

Lula da Silva va guanyar diumenge la segona volta de les presidencials brasileres amb el 51,7% dels vots, quatre milions més que Flávio Bolsonaro. És el primer candidat del país que guanya després de perdre la primera volta. En el discurs de la victòria, a São Paulo, va dir que havien hagut de superar «la ingerència estrangera a través de plataformes digitals». També va anunciar que les regularà, perquè «un delicte al món digital s’ha de tractar igual que un delicte al món real».

Parlava de Meta, propietària de Facebook, Instagram i WhatsApp. Durant les tres setmanes entre les dues voltes, la campanya del Partit dels Treballadors (PT) l’ha acusada d’afavorir Bolsonaro. Meta ho atribueix a errors tècnics i assegura que no pren partit en cap elecció. Mentrestant, els voluntaris de Lula s’organitzaven a WhatsApp, l’aplicació de missatgeria de la mateixa Meta, on el canal Exército do Lula ha superat els vuit milions de seguidors.

Què denuncia la campanya de Lula

A finals de setembre, dies abans de la primera volta, Meta va bloquejar durant una hora els comptes publicitaris de Lula. L’empresa ho va atribuir a un filtre antifrau nou, segons The New York Times. El 9 d’octubre, el perfil de Lula a Instagram va passar gairebé 24 hores sense poder promocionar publicacions. La campanya calcula que 1,3 milions de persones van deixar de veure els seus anuncis. En missatges interns que va publicar la Folha de S.Paulo i que recull RTVE, treballadors de Meta admeten que aquestes restriccions van perjudicar els comptes de Lula.

Segons la denúncia del PT que recull El País, qui buscava a WhatsApp el canal Exército do Lula rebia com a suggeriment el del rival. Els mateixos usuaris van destapar que Meta AI, l’assistent d’intel·ligència artificial integrat a WhatsApp, es negava a fer un cartell electoral amb «Lula», «PT» i el 13, que és el número de Lula a l’urna. En canvi, el feia amb «Flávio», «PL» i el 22, com van comprovar els mitjans Núcleo i BBC News Brasil, segons el servei de verificació de RTVE.

L’organització brasilera CTRL+Z, que es dedica a exigir comptes a les grans tecnològiques, va recollir més d’un miler de restriccions a les plataformes de Meta durant la primera quinzena d’octubre. Dels casos amb una orientació política identificable, que són menys de la meitat, 9 de cada 10 afectaven contingut favorable a Lula o progressista, segons l’Agência Pública. Un dels fundadors de CTRL+Z, antic directiu de WhatsApp, ha fet públic el seu suport a Lula, com recorda el Times. Meta ha desqualificat aquests informes com a casos anecdòtics i lamenta que «problemes tècnics menors s’estiguin convertint en un relat polític».

Què ha fet la justícia electoral

El Tribunal Superior Electoral (TSE) demana a les plataformes que siguin neutrals durant la campanya, però fins a mitjan octubre no els exigia demostrar-ho, segons el Times. El magistrat Marco Aurélio Bellizze va donar a Meta 48 hores per aclarir les restriccions el 10 d’octubre i el dijous 15 li va prohibir reduir la difusió de les publicacions dels dos candidats o bloquejar-ne les recomanacions. El diumenge 18, Bellizze va donar 24 hores a Meta per demostrar que els seus algoritmes tracten igual els dos candidats. En cas d’incompliment, explicava El País, la multa diària es doblava fins al milió de reals, uns 200.000 dòlars.

Segons el jutge, Meta havia respost amb terminis fixats per ella mateixa, «dificultats tècniques», informes en anglès sense traduir i documents descontextualitzats. L’empresa va replicar que la revisió humana prèvia que li demanava el TSE l’obligaria a «suspendre tots els anuncis sobre temes socials, eleccions o política». El dilluns 19 a la nit, Meta va negar davant el tribunal qualsevol tracte desigual, però, segons l’Agência Brasil, no va aportar cap dada sobre l’abast de les publicacions. L’empresa es va acollir a una frase del mateix Bellizze, que havia escrit que la igualtat que garanteix la llei electoral és «de regles i de criteris, i no de resultats».

En sentit contrari, el president del TSE, Kássio Nunes Marques, que Jair Bolsonaro havia nomenat al Suprem Tribunal Federal, va ordenar a Meta que tanqués el canal Exército do Lula a petició de Flávio Bolsonaro. Segons el Times, un altre membre del tribunal ho va impugnar i el canal va tornar a funcionar. El dimecres 21, la campanya de Lula va demanar al TSE que revoqués la candidatura de Bolsonaro per «manipulació algorítmica».

Deu anys després de Cambridge Analytica

El mateix dimecres, un jutge de Nou Mèxic va condemnar Meta a pagar 25.000 milions de dòlars per l’escàndol de Cambridge Analytica. L’agència AP explica que un jurat ja havia conclòs al setembre que l’empresa va enganyar els usuaris de Facebook sobre la privacitat de les seves dades.

La consultora londinenca Cambridge Analytica va fer servir dades de 87 milions d’usuaris de Facebook, recollides sense el seu consentiment, per fer propaganda a mida per a Donald Trump i per al Brexit el 2016. «Vam fer servir Facebook per recollir dades de milions de persones i construir models que apel·lessin a les seves preferències i als seus dimonis íntims», va explicar a El País el 2018 l’analista Christopher Wylie, que va destapar l’escàndol.

Al Brasil, en canvi, la sospita recau sobre els sistemes de la mateixa Meta, és a dir, sobre què amplifica, què restringeix, quins anuncis bloqueja i què accepta dibuixar la seva IA. Els experts consultats pel Times apunten que els algoritmes poden haver amplificat simplement el contingut adreçat a un públic de dreta amb més interacció, que fa anys que aprofita les xarxes per construir el seu moviment. És l’amplificació que vam descriure a TikTok, X i l’auge de l’extrema dreta. El Consell de Supervisió de Meta (Oversight Board), l’organisme independent que revisa les seves decisions de moderació, va assenyalar el 20 d’octubre «fallades recurrents» a les eleccions brasileres i va retreure a l’empresa que encara no hagi establert indicadors públics per mesurar l’eficàcia de les seves mesures. L’advocada brasilera Marilda Silveira, especialista en dret electoral i plataformes digitals, recorda que sense transparència sobre els algoritmes no hi ha manera de saber si són imparcials. «Se’ns demana que simplement confiem en la seva paraula», resumeix.

A cinc setmanes del 29-N

A la Unió Europea, el reglament sobre publicitat política (TTPA) obliga des del 10 d’octubre del 2025 a indicar qui paga cada anunci, quant ha costat, a quina elecció es vincula i amb quines tècniques se segmenta. Meta va deixar de vendre anuncis polítics a la Unió Europea aquell mateix dia, per la «complexitat i inseguretat jurídica» que li suposava complir-lo. És la mateixa sortida que Meta va plantejar al TSE brasiler.

Les eleccions generals del 29 de novembre seran, doncs, les primeres a Espanya sense anuncis electorals a Facebook ni a Instagram. L’abast orgànic de les publicacions, que és el que es discutia al Brasil, no depèn d’aquest reglament. La manipulació algorítmica que Pedro Sánchez va prometre tipificar com a delicte el febrer passat havia d’entrar en una llei que ha caducat amb la dissolució de les Corts.