La UE estrena aquestdiumenge l’etiquetatgeobligatori delcontingut fet amb IA

Aquest diumenge, 2 d’agost, entren en vigor les obligacions de transparència de la llei europea d’intel·ligència artificial. A partir d’ara, els xatbots hauran d’identificar-se com a màquines des del primer missatge. De la mateixa manera, els deepfakes i els textos generats amb IA per informar sobre assumptes d’interès públic hauran de portar una etiqueta que ho digui.

Com funcionarà el marcatge

La norma opera en dues capes. Els proveïdors de sistemes generatius, d’OpenAI a Google, han d’assenyalar tot el que produeixen en un format llegible per màquines, amb marques d’aigua i metadades que aguantin quan el contingut es comparteix o es descarrega. I qui desplega aquests sistemes per publicar contingut ha de fer la marca visible per a les persones. La Comissió ha publicat un conjunt d’icones gratuïtes (una de genèrica, una per al contingut totalment generat i una altra per al parcialment modificat) i un codi de bones pràctiques que estandarditza com i on col·locar-les. Els sistemes que ja eren al mercat tenen marge fins al 2 de desembre per adaptar-se al marcatge tècnic. Hi haurà sancions, tot i que encara no se sap com es calcularan ni com es detectarà l’incompliment.

Henna Virkkunen, vicepresidenta executiva de la Comissió Europea per a la sobirania tecnològica, ho defensava així: «els europeus tenen dret a saber si el que veuen, senten o llegeixen ha estat creat o alterat per la IA, especialment quan aquest contingut pot influir en el debat públic». Google, que haurà d’aplicar la norma al cercador i a YouTube, ja ha avisat que «si el contingut en línia s’inunda d’etiquetes d’IA i avisos legals superposats, a les persones els resulta més difícil obtenir el context clar que necessiten».

L’excepció que canvia la lectura

Ara bé, la lletra petita diu més que el titular. El text generat amb IA queda exempt d’etiqueta si ha passat una revisió humana substantiva i una persona física o jurídica n’assumeix la responsabilitat editorial. Això implica que un mitjà pot publicar articles escrits amb IA sense marcar-los, sempre que algú els revisi i els signi. L’etiqueta queda reservada per al text que passa directament de l’output de la IA generativa al web, publicat sense revisió ni signatura. La norma acabarà funcionant com un detector d’orfandat editorial. Tampoc no persegueix l’usuari que fa un mem al sofà, perquè apunta al contingut produït en contextos professionals. Per la seva banda, les obres obertament artístiques, satíriques o de ficció només ho han de declarar d’una manera que no interfereixi amb l’obra.

La pregunta que queda oberta és si tot això servirà per identificar el contingut sintètic i aturar qui fa servir la IA generativa per desinformar o cometre delictes. TikTok i Meta ja etiqueten contingut sintètic des del 2024 i hi passem per sobre amb el mateix scroll que dediquem als avisos de galetes. Les mateixes empreses que hauran d’aplicar la norma admeten que les solucions tècniques per marcar i detectar aquest contingut encara no estan madures. I qui fabrica desinformació de manera deliberada no sembla el candidat més probable a etiquetar-la.