LinkedIn no sap quèés l’slop i t’hopreguntarà a tu

Slop són les restes de menjar que es remenen en una galleda per donar-les als porcs. El maig del 2024 el programador Simon Willison va proposar la paraula per anomenar el contingut generat amb IA. Willison hi veia el precedent del correu brossa, que durant anys va assetjar les bústies dels usuaris sense que els filtres ni les lleis hi poguessin fer gaire cosa, fins que se li va posar nom oficialment: spam. El desembre passat, el diccionari Merriam-Webster va triar slop com a paraula de l’any.

LinkedIn sembla ser la primera gran plataforma a prendre mesures contra l’slop. Des del 30 de juliol, el menú desplegable de cada publicació ofereix l’opció «Seems like AI slop», «sembla slop d’IA». La publicació marcada desapareix de la vista de qui l’ha denunciada i la xarxa respon que «gràcies per avisar-nos, els teus comentaris ajuden a millorar el feed». Joseph Cox, de 404 Media, va trigar sis segons a trobar una publicació candidata. Es va guiar per l’espaiat entre frases soltes, la llista de conclusions, els emojis i la construcció «X no és Y».

De fet, el botó forma part d’un paquet més ampli. LinkedIn engega classificadors per reduir l’slop de les recomanacions que arriben de fora de la xarxa de cadascú, prova un avís privat per als autors que la resta percep com a poc autèntics i retira «enhance your post», la funció d’escriptura assistida que feia dos anys que oferia. La substitueix un corrector que, promet, no canviarà la veu de ningú. Hari Srinivasan, director de producte, ho va anunciar en una publicació a la mateixa xarxa.

«L’slop és difícil de definir i la definició canvia. Això ens permet ajustar els nostres models i fer millors feeds.»

Hari Srinivasan, director de producte de LinkedIn

L’empresa reconeix que no sap definir el problema i reparteix la feina de definir-lo entre els seus usuaris. Els que premem el botó hi guanyem poca cosa, treure’ns de la vista la publicació que ens molestava. LinkedIn, però, hi guanya un corpus etiquetat gratis per milions de persones, la matèria primera amb què afinarà els classificadors que Srinivasan presenta com el futur del feed. En aquest sentit, la feina que ens espera és llarga. Pangram, una empresa de detecció, va calcular aquest juliol que el 41% dels textos llargs de LinkedIn i el 30% dels curts surten generats sencers, molt per sobre del 10% de Reddit o de Substack.

En castellà el botó pregunta una altra cosa

Als comptes espanyols el botó encara arriba a batzegades i quan apareix ho fa amb un altre nom. La versió en castellà diu «Marcar como spam de IA» i queda situada entre «No me interesa» i «Denunciar publicación». Slop potser encara no s’entén prou en català ni en castellà i, per això, ho han traduït com a spam. Ara bé, el canvi de traducció modifica considerablement el criteri per identificar el contingut generat. L’opció anglesa manlleva la burla que els usuaris havien inventat contra la plataforma i la suavitza amb un «sembla», que demana una impressió i res més. La castellana tria el vocabulari de les normes d’ús. Qui prem el botó en castellà ja no diu què li ha semblat un text, classifica una infracció.

Hi ha qui utilitza la nova funcionalitat a manera de joc o, fins i tot, d’esport. La copywriter Isa Bandera la va rebre amb un «que comencin els Jocs de la Fam» i, a la mateixa publicació, hi va deixar l’objecció més seriosa que s’hi ha llegit fins ara: «marcar com a IA una publicació que no ho és, només perquè no t’agrada qui la firma o perquè competeix amb tu, és exactament el tipus d’ús que pot arruïnar una eina amb bona intenció». Té raó i el disseny del botó no ho impedeix enlloc.

El criteri que fem servir quan premem és, principalment, d’estil. Detectem l’espaiat, l’emoji, la llista de conclusions, la cadència. El filòsof Harry Frankfurt va definir la bullshit per la indiferència respecte de la veritat. Al mentider li importa què és veritat, perquè l’ha de tapar; al xerraire li és igual. Un text robat a un mitjà seriós és cert, està ben escrit, passa el filtre i continua sent brossa, perquè a qui el publica li és indiferent que ho sigui. El classificador aprendrà a reconèixer una prosa i el que fa mal no deixa marques d’estil.

El domini de Cambridge Analytica, reconvertit en granja

Un exemple de fins on arriba aquesta indiferència el trobem en el domini cambridgeanalytica.org. Es va vendre el setembre del 2025 per uns 30.500 dòlars a Vortexlab Digital Marketing, una agència de SEO registrada a Dubai, que hi ha muntat CA Privacy Watch, un web que diu que estudia «com les dades, els algoritmes i les tecnologies modernes donen forma a la vida pública» i que fins fa poc assegurava que tots els seus articles els escriuen i els editen periodistes humans. La revista Futurism ha comprovat que els deu textos que va analitzar donen un 100% de generació automàtica i que la firma principal, un tal Nicolas Menier amb prop de 250 articles, no correspon a cap persona real. El web republica peces de 404 Media, el New York Times, Wired i el MIT Technology Review sense referenciar les fonts. Quan els van preguntar, van canviar l’avís per un «amb el suport d’eines digitals i d’IA quan escau».

Per fer passar els seus textos automàtics per periodisme, CA Privacy Watch necessitava cares humanes. Han arribat al punt d’utilitza una fotografia del senyor Menier extreta del perfil de LinkedIn d’un enginyer informàtic canadenc —un usuari real de la mateixa xarxa que, des d’ara, ens demana que marquem el contingut que «sembla» generat per IA.

L’empresa que va aspirar les dades de desenes de milions de perfils de Facebook per perfilar votants contra Hillary Clinton, i que va tancar el 2018 quan The Observer i el New York Times ho van explicar, avui firma textos de farciment per posicionar-se a Google. I fixeu-vos que els seus articles no farien saltar el botó de LinkedIn. No tenen espaiat estrany, ni emojis, ni llistes de conclusions, perquè la prosa està robada a periodistes de veritat.