L’«intellectual slop»o l’estètica porqueriad’alta cultura

Colors vius i elèctrics, tipografia serif, un clic de ratolí flotant pel fons i una veu que parla baixet, com si no li importés que el sentis bé. És l’estètica que associem a les peces digitals de profunditat cultural i, sens dubte, capta la nostra atenció.

TikTokThis is what happens when «taste» is a buzzword▶Obre-la aquí — carregarà contingut de TikTok

Adam Aleksic (@etymologynerd) ha batejat aquest gènere al seu compte de TikTok amb el nom d’intellectual slop content. Aleksic és lingüista, es va graduar a Harvard el 2023 i és autor d’Algospeak, un assaig sobre com els algoritmes transformen la llengua publicat el juliol del 2025. Suma més de 3 milions de seguidors entre TikTok, Instagram i YouTube.

La llum d’ambient, les tipografies serif i la semiòtica nativa d’internet creen «l’aparença d’un comentari cultural profund», segons el lingüista. Amb «semiòtica nativa» fa referència als codis visuals que només reconeixen els usuaris i usuàries que ja hi són a dins d’aquest nínxol. El clic de ratolí «sona incisiu o investigador», tot i que està pensat, realment, perquè tornis a la pantalla, amb l’efecte d’un engany visual que t’indica cap a on has de mirar. Aleksic també assenyala el to contingut i desinteressat amb què narren els creadors i creadores com un altre element d’aquesta estètica.

La paradoxa del vídeo d’Aleksic és que s’emmarca justament en el gènere que denuncia, amb el mateix llenguatge i el mateix format, per captar l’atenció de l’audiència.

Slop és, segons Merriam-Webster, que la va triar paraula de l’any 2025, «contingut digital de baixa qualitat produït normalment en quantitat mitjançant intel·ligència artificial». L’intellectual slop d’Aleksic, en canvi, és contingut humà i treballat. No assenyala cap creador concret perquè, diu, «encara es poden fer arguments excel·lents amb aquest estil». El que li preocupa és que l’espectador confongui el senyal de classe amb la cosa real. «És fàcil semblar llest i ser slop igualment, de la mateixa manera que un vídeo pot semblar slop i ser llest» (traduït de l’anglès).

Aquesta estètica apel·la, segons ell, a «sensibilitats de classe alta de l’era post-slop», a un públic que busca thinkpieces culturals de prestigi per sobre del contingut d’IA produït en massa. Per il·lustrar els gràfics «tipus Vox» ensenya dos exemples en pantalla. Un tutorial d’After Effects titulat «Animate Like Vox» i un paquet comercial d’elements gràfics Y2K.

Vox és el mitjà digital nord-americà que va fer del vídeo explicatiu un format reconeixible, amb més de 12 milions de subscriptors a YouTube (no té res a veure amb el partit d’ultradreta espanyol).

Continuant amb el joc paradoxal, mentre explica tot plegat, Aleksic aixeca davant la càmera un exemplar de La distinció, l’estudi que el sociòleg francès Pierre Bourdieu va publicar el 1979 sobre el gust com a marcador de classe.

«Que @etymology_nerd digui que una cosa és «intellectual slop content» és com si Jeffrey Dahmer digués que algú altre és un assassí», va escriure aquesta setmana a X l’usuari Qua Literam (traduït de l’anglès). Qua Literam no es refereix només a aquest vídeo, que Aleksic ha editat conscientment amb l’estil del gènere que denuncia, sinó a tot el contingut que publica el lingüista.

Contingut humanitzat vs. intellectual slop

Fins aquí es podria llegir tot plegat com una broma d’un creador que es riu del seu propi ofici. Ara bé, val la pena mirar què hi ha darrere del gènere que Aleksic acaba de batejar. Per fer-ho cal tornar al slop de la definició, el de la màquina. L’estratega digital Ariana Basciani va descriure el mes passat a Catalunya Plural com s’està formant «una jerarquia de la humanitat». El contingut fet per persones «esdevé escàs i car» i l’humanitzat queda com una capa d’estil sobre l’slop.

Basciani hi recull el terme humanwashing, «un ús oportunista de l’estètica artesanal, orgànica i nostàlgica que simula calidesa humana en un mercat saturat de continguts sintètics». L’intellectual slop és la mateixa operació un graó més amunt, una capa d’estil que promet profunditat damunt de contingut humà que pot tenir-ne o no.

Si Basciani descriu com es reparteix aquest mercat, la doctora en sociologia i professora d’ESADE Liliana Arroyo explica què viatja dins de la part sintètica que es consumeix en massa. Arroyo ho apuntava al gener a 3Cat quan deia que en aquest tipus de contingut «s’incorpora missatge polític sovint populista d’una forma molt subtil: missatges misògins, xenòfobs, racistes que propaga la ultradreta». És a dir, ordenar el contingut segons si sembla pensat o si sembla porqueria no diu res del missatge que transmet.

L’slop ja existia abans de la IA

Hi ha qui defensa que l’alarma per l’slop és desproporcionada. El filòsof i artista italià Francesco D’Isa va escriure el desembre passat a The Philosophical Salon que «la mediocritat no és un error de la tecnologia, és la línia de base de la cultura». El seu argument és que la por que l’slop ho impregni tot de porqueria arriba tard, perquè la major part de la producció cultural humana de qualsevol època ja era mediocre. D’Isa recorda que només una porció mínima de tot el que s’ha pintat, escrit o compost ha arribat als museus i als manuals.

Ara bé, D’Isa discuteix el slop de la definició, el del volum i la màquina. Aleksic assenyala el del senyal. Que la mediocritat sigui la norma no explica que l’aparença de qualitat s’hagi convertit en un producte més.

Aleksic ja ha desenvolupat aquesta mateixa idea anteriorment. «Tan bon punt una cosa s’identifica com a bona, es pot optimitzar. Tan bon punt es pot optimitzar, s’escala i es produeix en massa», va publicar al juliol al seu butlletí, The Etymology Nerd (traduït de l’anglès).