ActualitatEcoansietat:banalitat de «pijos»o conscienciacióecologista
Aquests darrers dies hem viscut un nou episodi d’hordes tuitaires amb torxes contra el que, asseguren, és un nou sense sentit: l’ecoansietat. Tot va començar amb una nota de la periodista de TV3 especialista en crisi climàtica, Cori Calero, titulada Ecoansietat, quan conèixer els efectes de la crisi climàtica genera angoixa als joves. Un article …
Aquests darrers dies hem viscut un nou episodi d’hordes tuitaires amb torxes contra el que, asseguren, és un nou sense sentit: l’ecoansietat.
Tot va començar amb una nota de la periodista de TV3 especialista en crisi climàtica, Cori Calero, titulada Ecoansietat, quan conèixer els efectes de la crisi climàtica genera angoixa als joves. Un article que explora el fenomen del climate anxiety, concepte utilitzat per la ONU per definir la sensació d’angoixa davant la crisi climàtica i les conseqüències sobre la vida humana.
Per exemplificar aquest «efecte psicològic», la periodista exposa diferents testimonis de joves que, presumiblement, ho pateixen:
En Leo Arriola Meike té 22 anys i estudia enginyeria informàtica. Ens explica que durant molt temps va llegir molta literatura científica i es va deprimir molt. «Em costava dormir, era un tema que tenia molt present al cap i em va afectar fins i tot a la universitat. Vaig suspendre algunes assignatures.»
Sembla ser que l’ecoansietat és un compartiment de l’angoixa existencial que, pel simple fet d’existir, patim els éssers humans des que prenem consciència de la finitud de la vida, la contingència del món i la responsabilitat que suposa ser lliures.
Potser aquesta és una de les moltes crítiques que se li pot fer a l’ecoansietat tal i com està presentada al recull de testimonis que 324 va compartir al seu compte de Twitter.
Tenen ecoansietat. La crisi climàtica els angoixa fins a un punt que els provoca por, ràbia, depressió i poden arribar a haver-se de medicar. Per superar-ho, s’impliquen en la lluita contra el canvi climàtic. Alguns han decidit no tenir fills. #Play324
No obstant això, l’horda tuitaire acostuma a posicionar-se amb verí, ironia, intencionada maldat i insensibilitat. La majoria de les respostes negatives a la nota i, concretament, als testimonis dels joves, s’han fet des de la consideració que les principals problemàtiques ecològiques només preocupen a persones econòmicament acomodades o ninis.
Mentre una part del perfil comunista-anticapitalista es feia mofa de l’ecoansietat en aquests termes, altres aprofitaven per complementar el fenomen amb la certesa que la crisi climàtica és conseqüència del sistema capitalista.
Mola el concepte d'ecoansietat, així no t'has de referir al sistema social i pots al·ludir a les seues conseqüències
Ecoansietat, sí, tanta com l'angoixa per on treballaré quan acabi contracte, on viuré, que faran les companyes que no poden escalfar la casa a l'hivern, com afrontem la reacció masclista, homofòba i racista i quin puto pla tenim per acabar amb el capitalisme. Passeu bon dilluns.
No tinc ecoansietat, sinó ansietat pel capitalisme
Tant de bo fóssim capaços de convertir l'ecoansietat en lluita contra el capitalisme en comptes de ridiculitzar l'únic jovent enrabiat amb el sistema. #AixiEnsVa
Si mai heu sentit res semblant a l'ecoansietat és que potser no heu entès la q ens ve a sobre. I si creieu q la lluita pel clima és cosa de nens-pijos-que-no-saben-res-del-capitalisme, potser tampoc heu entès que el clima és l'amenaça més greu del segle per les classes populars.
Suposo que la conyeta amb els tres xavals de l'"ecoansietat" la propicia la mateixa etiqueta, però que hi hagi a qui l'angoixa i el desespera la merda de món que deixa el consumisme no em sembla pas cap motiu de befa.
Altres usuaris han criticat l’ecoansietat per ser, segons afirmen, una banalització dels problemes de salut mental o per ser un efecte psicològic injustificat en comparació a altres preocupacions suposadament més impactants per a la consciència humana:
Li dic a la meva àvia de 88 anys (que ha patit dos ictus, dos atacs de cor, ha passat la covid, ha vist morir la seva mare i ha vist fugir els seus germans a la guerra i a l'exili) que tinc ECOANSIETAT i em carda un revés que el clatell em queda al lloc de la cara.
Us haguéssiu hgut de llevar cada mati a 3/4 de 6 del matí per anar a treballar i amb un fill d'1 any i no tindríeu ecoansietat ni econassos. Massa temps per pensar i per no fotre brot. Nens de papà 🤬!!
A mi em preocupa molt més la escandalosa pujada de preus al super, en 2-3 anys la compra ha triplicat el preu, imagino q ells no deuen anar a comprar, algú els hi deu fer la compra. Productes q fa dos mesos tenien un cost d 2,60€ ara valen 3,60, 1,10€ avui 1,81€!!! Escandalós
Això es cura treballant 12-14 hores diàries. Com fem els autònoms.
Si tenen ecoansietat és perquè no deuen patir gaire l'ansietat que provoca estar treballant a canvi d'un sou miserable que no dona ni per pagar el cost que suposa viure. Aquesta ansietat no la pateixen pk tenen més temps per altres coses que la seva propia vida i futur, clar.
O confondre l'estupidesa humana amb problemes d salut mental també és una opció. Considerar "l'ecoansietat" com una qüestió de salut mental és un insult a l'intel·ligència, sinó, per quin motiu l'angoixa d'Amancio Ortega quan deixa de guanyar milions d'euros no ho és?
Altres tuitaires opinaven sobre aquesta nova batalla pel sentit amb metalectures sobre el debat, com aquest que afirma que la diferent recepció de la nota és causada per una qüestió generacional:
Entenc perfectament qui pateix ecoansietat, les noves generacions ho tenen cardat, entenc perfectament les generacions més grans que creuen que és una tonteria. El que no entenc és que no asumim tots plegats que cada generació té els seus reptes i que sense empatia no anem enlloc
O aquest que atribueix la problemàtica a un assumpte de comunicació i pedagogia:
twitter.com/GerardCorriols/status/1456735031423082500
O aquest que subtilment aprofita per castigar a TV3:
twitter.com/RigallXavier/status/1457403129759141889
La nota informativa que publicava la CCMA està contextualitzada a l’agenda setting dels mitjans de comunicació i d’alguns partits polítics d’aquestes setmanes. Ahir, diumenge 7 de novembre, el programa de La Sexta, Salvados, entrevistava a l’activista pel canvi climàtica, Greta Thunberg. A finals del mes passat s’informava que l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, era anomenada vicepresidenta de la xarxa de ciutats contra el canvi climàtic. Aquesta primera setmana de novembre se celebrava la Cimera del Clima de Glasgow, COP26.
📸 El #president @perearagones està reunit amb la primera ministra d’Escòcia, @NicolaSturgeon, en el marc de la primera jornada del seu viatge oficial a Glasgow per participar en la Cimera del Clima @COP26
L'alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha estat escollida vicepresidenta europea de la xarxa mundial de ciutats que fan front a l'emergència climàtica
Aquest episodi puntual respecte a l’ecoansietat esdevé, aleshores, dins una bretxa de sentit oberta ja fa temps sobre: la manera d’enfocar l’ecologisme; la conveniència o inconveniència que la lluita ecologista s’incorpori en el marc de la lluita de classes; i si el focus en el desenvolupament de polítiques preventives i correctores s’ha de posar a les accions individuals, que carreguen de responsabilitat les classes més humils (i menys contaminants), o a les regulacions a grans empreses, que són les principals responsables de l’alt grau de contaminació.
Redacció
Redacció és la veu col·lectiva de ciberpoder.net. Som un equip divers d'analistes, periodistes i experts en tecnologia i societat. Abordem temes complexos amb rigor i perspectiva multidisciplinària. El nostre objectiu: oferir contingut profund i reflexiu sobre tecnologia, antropologia digital i plataformes socials.
Tots els seus articles →
