Aquests darrers dies hem viscut un nou episodi d’hordes tuitaires amb torxes contra el que, asseguren, és un nou sense sentit: l’ecoansietat.
Tot va començar amb una nota de la periodista de TV3 especialista en crisi climàtica, Cori Calero, titulada Ecoansietat, quan conèixer els efectes de la crisi climàtica genera angoixa als joves. Un article que explora el fenomen del climate anxiety, concepte utilitzat per la ONU per definir la sensació d’angoixa davant la crisi climàtica i les conseqüències sobre la vida humana.
Per exemplificar aquest «efecte psicològic», la periodista exposa diferents testimonis de joves que, presumiblement, ho pateixen:
En Leo Arriola Meike té 22 anys i estudia enginyeria informàtica. Ens explica que durant molt temps va llegir molta literatura científica i es va deprimir molt. “Em costava dormir, era un tema que tenia molt present al cap i em va afectar fins i tot a la universitat. Vaig suspendre algunes assignatures.”
Sembla ser que l’ecoansietat és un compartiment de l’angoixa existencial que, pel simple fet d’existir, patim els éssers humans des que prenem consciència de la finitud de la vida, la contingència del món i la responsabilitat que suposa ser lliures.
Potser aquesta és una de les moltes crítiques que se li pot fer a l’ecoansietat tal i com està presentada al recull de testimonis que 324 va compartir al seu compte de Twitter.
No obstant això, l’horda tuitaire acostuma a posicionar-se amb verí, ironia, intencionada maldat i insensibilitat. La majoria de les respostes negatives a la nota i, concretament, als testimonis dels joves, s’han fet des de la consideració que les principals problemàtiques ecològiques només preocupen a persones econòmicament acomodades o ninis.
Mentre una part del perfil comunista-anticapitalista es feia mofa de l’ecoansietat en aquests termes, altres aprofitaven per complementar el fenomen amb la certesa que la crisi climàtica és conseqüència del sistema capitalista.
Altres usuaris han criticat l’ecoansietat per ser, segons afirmen, una banalització dels problemes de salut mental o per ser un efecte psicològic injustificat en comparació a altres preocupacions suposadament més impactants per a la consciència humana:
Altres tuitaires opinaven sobre aquesta nova batalla pel sentit amb metalectures sobre el debat, com aquest que afirma que la diferent recepció de la nota és causada per una qüestió generacional:
O aquest que atribueix la problemàtica a un assumpte de comunicació i pedagogia:
O aquest que subtilment aprofita per castigar a TV3:
La nota informativa que publicava la CCMA està contextualitzada a l’agenda setting dels mitjans de comunicació i d’alguns partits polítics d’aquestes setmanes. Ahir, diumenge 7 de novembre, el programa de La Sexta, Salvados, entrevistava a l’activista pel canvi climàtica, Greta Thunberg. A finals del mes passat s’informava que l’Alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, era anomenada vicepresidenta de la xarxa de ciutats contra el canvi climàtic. Aquesta primera setmana de novembre se celebrava la Cimera del Clima de Glasgow, COP26.
Aquest episodi puntual respecte a l’ecoansietat esdevé, aleshores, dins una bretxa de sentit oberta ja fa temps sobre: la manera d’enfocar l’ecologisme; la conveniència o inconveniència que la lluita ecologista s’incorpori en el marc de la lluita de classes; i si el focus en el desenvolupament de polítiques preventives i correctores s’ha de posar a les accions individuals, que carreguen de responsabilitat les classes més humils (i menys contaminants), o a les regulacions a grans empreses, que són les principals responsables de l’alt grau de contaminació.
