Relats
Assajos breus per a pensar el món digital
Del pati a les xarxes socials: la missió impossible de regular la vida digital dels joves
Mentre que a principis de 2024 Catalunya va prohibir els mòbils a les aules, Austràlia vol anar més enllà: vetar completament l’accés dels menors de 16 anys a les xarxes socials. La proposta legislativa, anunciada aquesta setmana pel govern australià, representa la mesura més…
Algoritmes pont: i si les xarxes socials no polaritzessin?
Les xarxes socials ens divideixen, però hi ha esperança: els algoritmes pont. Descobreix com aquesta innovació pot transformar el debat online, promovent l'acord entre perspectives diverses i revelant que compartim més del que pensem. Una revolució digital per a una societat menys polaritzada.
TikTok, X i l’auge de l’extrema dreta
TikTok: el nou camp de batalla ideològic on l'extrema dreta sedueix els joves amb missatges simplistes i virals. L'algoritme amplifica continguts radicals, posant en perill la democràcia. Cal una resposta urgent de l'esquerra i una regulació efectiva de les xarxes socials.
L’equalitzador d’IA: com la intel·ligència artificial està remodelant la dinàmica laboral
Mentre les eines d'IA igualen el terreny entre treballadors novells i experts, les empreses s'enfronten a un canvi de paradigma en productivitat, estructures salarials i la naturalesa mateixa del mèrit professional. Aquesta revolució ens obliga a reconsiderar què ens fa realment…
El puny i la fúria: anatomia d’una conspiració digital
L'atemptat contra Trump desencadena una onada de teories conspiratives a les xarxes socials. X, sota el lideratge d'Elon Musk, es converteix en un brou de cultiu per a la desinformació. El cas revela com les narratives alternatives no només es creen, sinó que es materialitzen en comunitats…
Del «Vocal Fry» al «Fundy Baby Voice»: L’espectre sonor del sexisme digital
Entre la hipersexualització i la infantilització, les veus femenines a les xarxes socials naveguen un mar d'expectatives contradictòries. El fenomen «fundy baby voice» revela com les estructures de poder s'inscriuen en els nostres cossos i veus, desafiant-nos a repensar la feminitat a l'era digital.
VI. Estratègies per navegar en l’era post-m’agrada
Els canvis d'Elon Musk a X afavoreixen l'economia de l'atenció i polarització. Cal actitud crítica, educació mediàtica i acció col·lectiva per resistir i crear xarxes socials més ètiques i democràtiques.
V. Herois, dolents i malentesos: The Boys i la sàtira incompresa
«The Boys» critica la ultradreta, però alguns la malinterpreten. Els «m'agrada» a les xarxes creen identitats i comunitats, però la seva privatització pot diluir el reconeixement qualitatiu en mera quantitat.
IV. L’ascens de l’esquirol: Alvise Pérez i la nova dreta digital
Les xarxes socials amplifiquen narratives populistes i opinions extremes. L'algoritme i les «cambres d'eco» fomenten la polarització, dificultant el diàleg constructiu i reforçant biaixos preexistents en l'esfera digital.
III. El nou mercat dels cors: Quan l’aprovació es torna invisible
Ahir, en plena onada de calor a Nova York, vaig refugiar-me al MoMA. Davant de «Les Demoiselles d’Avignon» de Picasso, la fascinació va ser instantània. Ens agrada allò socialment validat? Una reflexió sobre gustos i autoritat.