Després que Elon Musk anunciés que pel 2022 esperen tenir enllestit un prototip funcional del Tesla Bot, un robot humanoide dissenyat per ajudar en tasques complexes, el CEO de Tesla torna a ser tendència a Twitter Espanya, tot i que per un motiu molt diferent.
El magnat ha intervingut en una surrealista conversa entre l’usuari de Twitter @panamach2, l’avatar del qual és un redisseny talibà de Pepe The Frog, i el ciberpropagandista talibà, Mansoor Afghan. El compte-frog responia un tuit del portaveu demanant que no atemptin contra els espanyols de l’ambaixada a Afganistan, ja que els espanyols «hem estat obligats pels estatunidencs a participar en la invasió del país», concloent que els ianquis «a nosaltres tampoc ens agraden».
El que podia semblar un troleig com qualsevol altra adquiria una altra tonalitat quan Mansoor Afghan responia el tuit: «Som éssers humans, respectem a tothom, no li diem res a cap tropa estrangera».
Elon Mask també ha respost el tuit amb un «excel·lent» en idioma paixtu i enllaçant una notícia titulada «Un compte-frog de Twitter negocia amb èxit amb els talibans per garantir la seguretat dels diplomàtics espanyols després del fracàs del govern» del portal National Files, un mitjà digital hiperpartidista de la «New Right» estatunidenca amb molt poca credibilitat.
La comunitat digital —la gran majoria incels per ser honestos— s’ha fet ressò d’aquesta situació surrealista compartint missatges que van des de felicitacions als talibans per guanyar el control del país, fins a recriminacions pel seu extremisme i brutalitat. Però sobre tot han proliferat els missatges que rendeixen culte als «frogs» (associada a l’ultradreta nord-americana) per salvar-nos novament de la mala gestió dels governs —seguint el discurs antisistema trumpista—, en aquest cas, mitjançant la «Frog diplomacy».
Rentat d’imatge dels talibans
A diferència d’altres moments històrics, els talibans han començat a tenir cura de la projecció de la seva imatge cap a l’exterior. Les xarxes socials tenen un paper clau en la difusió dels missatges propagandístics, convertint-se en un camp de batalla per la reputació i la imatge del grup fonamentalista islàmic.
Després d’aconseguir controlar el país en menys de deu dies, des que Biden va retirar les tropes nord-americanes del territori afgà, els talibans van prendre les institucions del país encetant un període de «rentat de cara» per aconseguir el reconeixement internacional.
Davant el sobtat creixement d’audiències a les pàgines i comptes de les diferents xarxes socials, empreses com Facebook (Instragram i WhatsApp) i Youtube han censurat comptes i contingut protalibà de les seves plataformes. Mentrestant, Twitter ha decidit no banejar els comptes dels líders i portaveus talibans com Mujahid i Suhail Shaheen, tot i que asseguren que «estaran alerta» per fer complir les polítiques de contingut de la plataforma.
En la primera roda de premsa talibana després de prendre el control del país, el portaveu Mujahid, davant les preguntes dels periodistes sobre el dret humà a la llibertat d’expressió, responia: «Li haurien de fer aquesta pregunta als que es declaren promotors de la llibertat d’expressió, però no permeten la publicació d’informació estrangera», en referència a Facebook.
Tanmateix els líders i portaveus talibans difonen activament des de diferents comptes de Twitter missatges de propaganda que pretenen mostrar a l’exterior que les imatges de terror són cosa del passat. El New York Times assegura que els talibans reprenen la seva activitat a les xarxes socials, fet palès en l’aparició de «més de cent comptes noves i pàgines oficials» o de simpatitzants. Els comptes es retroalimenten entre ells amb una activitat organitzada que té com a objectiu «alabar als talibans com a legítims governants d’Afganistan».
