Activisme digital per una cultura popular digital que tendeixi al progressisme,
la democràcia i a una ètica de mínims fonamentada en els drets humans
Segueix-nos

Astrologia i MBTI: una mirada filosòfica

L’astrologia no és una ciència. Ni tampoc vol ser-ho. Si algú creu que a la ciència li interessa «quin personatge de la rave de Llinars del Vallès ets segons el teu signe del zodíac» em temo que s’equivoca. La ciència no va d’això.

Fixem-nos en aquest tuit:

Quina pregunta científica genera aquesta resposta? Quin problema intenta resoldre?

Tradicionalment l’astrologia ha estat classificada com a proto-ciència o pseudo-ciència i en el que es refereix a prediccions concretes sobre el món físic, l’horòscop no pot competir contra les ciències naturals. El que es vol destacar en aquest article no és la funció predictiva, sinó la funció identitària de l’horòscop que en els darrers anys s’ha potenciat a la xarxa i gràcies a ella ha guanyat més rellevància. Es tracta d’imatges i símbols que veus i penses «uau és literalment jo». Aquesta construcció de sentit en comunitat és representativa de la nostra era i la ciència malauradament no té molt a dir davant del turment del dia a dia, de la cerca de sentit vital. Molt més propera a l’art i la cultura.

Tant de bo poguéssim descobrir qui som resolent una equació, substituint les variables i obtenint un resultat bonic. Tant de bo les explicacions científiques fossin una font incansable d’energia i motivació. Però no ho són. Tradicionalment no és la ciència qui s’ocupa d’aquesta tasca: és la religió

Avui dia, l’astrologia ocuparia justament aquest espai del què anomenem “no-ciència” igual que la religió; més que competir, cobreix espais on la ciència no pot arribar. Les persones que s’acosten a l’astrologia no s’hi apropen buscant veritats sinó raons. Fins fa poc, aquest era un lloc reservat pel cristianisme (eurocentric alert), però actualment aquest s’ha de conformar en romandre al nostre subconscient i a l’imaginari d’un bon grapat de bandes indie locals.

Com és que l’activitat de les inofensives “bruixes de la xarxa” genera tant d’odi llavors? Com a regla general, (1) l’insult ens dóna més informació del qui insulta que de l’insultat, (2) l’insult neix perquè l’insultat conegui el poder del que insulta.

Seria poc intel·ligent afirmar que la crítica que se li fa a l’horòscop a xarxes és epistemològica. Si ets una persona que s’aixeca al matí i el primer que li demana el cos és fer un parell de comentaris despectius cap a gent que flirteja amb l’astrologia, probablement el que t’impulsa no és el baix rigor científic. Els terraplanistes causen un altre tipus de reacció totalment diferent, i es veuen relativament poques converses qüestionant els fonaments de l’antropologia o l’economia clàssica, per exemple. No és agosarat dir que un dels fets polèmics de l’astrologia sempre ha estat que és una activitat tradicionalment feminitzada.

A mode d’experiment podem agafar una activitat similar, però masculinitzada com seguir el Barça i comprar seients al Camp Nou. Essencialment té una funció similar: forja d’identitat, certa vinculació del teu estat d’ànim amb l’«outcome» que es produeix, pensament màgic i no tecnològic-racional… Els homes també tenen els seus nínxols de religiositat, però passen desapercebuts com a tals. De fet, ens trobaríem que en general a la majoria d’aspectes del nostre dia a dia, estem molt lluny d’aplicar un pensament científic. Però això no té morbositat, no irrita.

Sigui com sigui, al ser considerada com a creença, tant la DUDH com la majoria de constitucions de les democràcies liberals garanteixen la llibertat de culte. Com a mínim sembla que a nivell legal les (i els) fans de l’astrologia estan blindats i blindades.

Diferent és el cas del test MBTI i la seva repercussió recent a les xarxes, en especial al món anglosaxó, però també en altres llengües (no hem trobat cap compte d’MBTI en català, us animem a ser els primers).

El test Myers-Briggs (MBTI) classifica a les persones en 16 personalitats diferents segons com perceben el món que els envolta i com prenen les decisions. A diferència de l’horòscop, que parteix d’una definició dividint l’any en 12 parts i a partir d’aquí busca el seu significat a cada signe, l’MBTI parteix d’un procés més aviat empíric-inductiu: Katharine Cook Briggs i la seva filla Isabel Briggs Myers observen a la gent i proposen un model que ajudi a explicar la realitat (estem parlant de 1943-1944).

Cada personalitat, per exemple INFP o ESFJ, està composta per 4 lletres amb les següents dicotomies:

  • 1ra lletra: Focus d’energia – Extraversió (E) / Introversió (I)
  • 2na lletra: Recopilació de dades – Intuïció (N) / Observació (S)
  • 3ra lletra: Presa de decisions – Sentiment (F) / Pensament (T)
  • 4ta lletra: Estructura – Judici (J) – Percepció (P)

Però la teoria és encara més ambiciosa: l’MBTI relaciona les 16 personalitats amb les seves funcions cognitives predominants i desenvolupa un model aparentment funcional, ja que fins i tot s’ha utilitzat al sector laboral a departaments de recursos humans.

Sens dubte, la connexió amb la realitat empírica és més directa que en l’astrologia, el test MBTI té pretensions científiques, però es pot dir que sigui científic? Aquesta és una pregunta complexa. Per començar, ni la ciència ni la filosofia es posen d’acord en quin és el criteri de demarcació del què és ciència i què no. La validesa (estadística i de test) del MBTI com a test psicomètric ha estat criticada, així com la teoria sobre la qual se sustenta. És innegable que l’MBTI utilitza models i vocabulari propers a la psicologia (de fet parteix de teories psicològiques de Carl Jung), però a la pràctica, a les xarxes veiem com se’n fa un ús que recorda a l’astrologia: aconsegueix més difusió i viralitat quan es mescla amb el llenguatge del meme.

El mecanisme de construcció de significats és similar a l’astrologia, les 4 lletres de l’MBTI funcionen com a esquelet sobre el que s’acumulen estereotips fins a crear personalitats icòniques clarament separades les unes de les altres, com l’extrema sensibilitat d’INFP o la incapacitat per acabar cap tasca d’ENTP. I no acaba aquí: per donar un suport visual a la broma, els usuaris han utilitzat les il·lustracions oficials de la pàgina web del Test Myers-Briggs com a meme: www.16personalities.com

Per tant el test en un primer moment té intenció de classificar les personalitats objectivament, però ràpidament s’intoxica de contingut cultural que s’ha reproduït no perquè sigui veraç, sinó perquè és graciós, causa efecte. En altres paraules: es radicalitzen les personalitats.

Conformant-nos amb aquesta deriva de significats, la pregunta es desplaça de l’«és científic?» a l’«és útil?» i la resposta probablement és que sí. Al igual que l’astrologia, la seva utilitat no es basa en aconseguir noves dades empíriques de la natura i modelar-la sinó en generar noves maneres de pensar i de pensar-nos. A la ciència se li escapa l’anàlisi de les idees perquè ella mateixa és una idea i per això s’enterboleixen les branques científiques més properes a les persones com a éssers socials, o sigui, les ciències socials.

Els grans avenços de filosofia de la ciència al segle XX van arribar justament de considerar la dimensió social i històrica de la ciència (Kuhn, Lakatos, Popper). El millor que podem fer per ajudar a l’avenç de la ciència és entendre les relacions de poder i les estructures econòmiques que la fan possible.

Si veieu algú que insulta les creences alienes en nom de la ciència, el podeu mirar als ulls fixament i li podeu preguntar:

«t’agrada la ciència? va doncs diga’m 5 científics actuals».


Alguns links:

Total
0
Shares
Related Posts