Activisme digital per una cultura popular digital que tendeixi al progressisme,
la democràcia i a una ètica de mínims fonamentada en els drets humans
Segueix-nos

Quan va morir el meme de Bernie Sanders en la presa de possessió de Biden?

L’editora del magazine WIRED i escriptora sobre cultura pop, Angela Watercutter, plantejava en un article publicat a la revista i titulat «El meme de Bernie Sanders demostra que Internet s’està reiniciant» l’existència de moments de «restabliments o reinicis culturals». Watercutter parla concretament de moments en què les reaccions populars-digitals als esdeveniments canvien considerablement respecte a un escenari anterior.

El meme [de Bernie Sanders] mostra que s’ha produït un canvi. […] Ha estat quasi com si navegués algunes aigües inexplorades, un gran mar del més enllà (presidència de Trump). Fer scroll i trobar nous memes [de Bernie] ha estat com sentir Lucille Bluth a Arrested Development dir “és tan bo riure novament”, un moment insegur de frivolitat entregat en mig del que segueix essent temps molt agitats.

ANGELA WATERCUTTER – https://www.wired.com/story/bernie-sanders-meme-shift/

Així és com s’ha viscut la pluja de memes de Bernie Sanders durant la presa de possessió de Joe Biden als EUA. No tinc clar que aquesta sensació estatunidenca hagi aterrat de la mateixa manera a l’altra banda de l’Atlàntic.

Exactament es tracta d’una instantània de Bernie Sanders, abillat amb guants, una jaqueta i mascareta i en posició de braços plegats, durant la presa de possessió del president Joe Biden. El senador de Vermont i candidat a les primàries demòcrates, sense cap mena de dubte, recull la simpatia majoritària de les generacions progressistes més joves.

Potser l’actitud de Bernie figura una fidel representació del sentiment majoritari de tota una generació respecte a la situació de la política estatunidenca. O potser simbolitza un savoir faire existencial que traspassa qualsevol intent racional d’interpretar l’efecte conjuntural que la instantània provoca en les consciències ciutadanes. Una transcendència que ens limitarem a suggerir, però no a analitzar.

El sentit d’aquesta hipòtesi «transcendental» és l’onada de memes que va esclatar a les xarxes. No pot trobar-se un únic valor. Tot aquell escenari on puguis imaginar a Sanders assegut en actitud desinteressada és subjecte de convertir-se en un meme. Escenes de pel·lícules, sèries, quadres artístics, animes, fotografies històriques, lloc emblemàtics, portades d’àlbums, fotogrames de vídeos virals, etc.

Qualsevol canvi contextual de la fotografia de Sanders obria un nou marc de significat. Qualsevol context estimulava una associació més o menys compartida en el si de les comunitats digitals. Això es tradueix a una sobresaturació de memes. El de Bernie Sanders va ser un «meme de ràpida combustió»: aquells que en un o un parell de dies es gasten.

Però, quan va morir definitivament? Quin va ser el punt final?

Molts acostumen a fixar el final de la vida d’un meme quan els mitjans de comunicació tradicionals fan difusió explicant el rerefons dels mateixos al públic que no s’assabenta de la cultura pop digital (milennials confusos, boomers, entre d’altres). No obstant això, una altra teoria determina el seu final en aquest tuit de Podemos.

Hi ha qui considera que quan un meme passa de ser una expressió social espontània i coproduïda per les comunitats digitals a un potencial instrument massiu canalitzador d’un missatge interessat –amb intencions explícites de vincular el que simbolitza Sanders amb la formació morada– mor instantàniament.

No es pot afirmar que incondicionalment aquest pas provoqui la fi de la situació en voga de l’artefacte cultural. És habitual observar, però, que quan això passa, quan un meme es transforma clarament en un instrument de poder intencionat acaba adoptant un rol militant i, per tant, desvinculant-se de l’espontaneïtat majoritària de la comunitat digital.

Assumim que el meme és un artefacte cultural que circula de manera espontània, però sovint aquesta espontaneïtat és només aparent: hi ha participants en les comunitats online interessats, com poden ser organitzacions o marques comercials, que intenten trobar el secret de la viralització i hi treballen incansablement amb la producció de memes. Un exemple molt interessant que segurament analitzarem en altre reportatge és el del CM de KFC Spain. Mencionant aquesta evidència volem deixar clar que l’ús dels memes com a instrument de poder interessat no sempre suposa la depreciació sencera de l’artefacte.

En definitiva, quan Watercutter parla de «reinici cultural» està reflexionant més profundament sobre el fet que, durant la presa de possessió de Biden, el suposat protagonista del dia –sobretot després de l’assalt al capitoli pels simpatitzants ultradretans de Donald Trump– quedés eclipsat a les xarxes, que van ocupar la major part de l’atenció en produir i compartir memes de Sanders. Ni tan sols les actuacions de Lady Gaga, Jennifer López o Katy Parry, que també van suscitar molts memes i comentaris, van superar la sobreproducció de memes del símbol-Sanders durant el dia del jurament presidencial.

Total
0
Shares
Related Posts