TikTok s’ha mantingut en una tendència creixent en la competència per l’atenció dels usuaris. No és casualitat que l’ex-president dels Estats Units d’Amèrica, Donald Trump, volgués legislar per prohibir l’aplicació xinesa al país nord-americà al·legant motius de seguretat nacional.
Segons la revista Forbes, ByteDance, l’empresa propietària, TikTok és la start up més valuosa del món i el seu propietari, Zhang Yiming, la novena persona més rica de Xina.
A diferència d’Instagram, TikTok està esdevenint una eina més versàtil per generar continguts més variats i contenir-los en les onades de vídeos que en els swipe up i swip down els usuaris consumim. La viralització dels continguts és molt més senzilla que en altres aplicacions i, sobretot, més accessible. L’algoritme posa a disposició de milers d’usuaris qualsevol vídeo independentment que estigui més o menys elaborat, deixant en mans de la inèrcia cultural del moment –i l’interès que pugui suscitar en els usuaris amb més capacitat de difusió– la realització del potencial per viralitzar-se.
L’algoritme de TikTok aparentment vol trencar amb l’efecte bombolla. Per això, tot i que el teu feed estigui configurat per ensenyar-te el contingut que t’agrada (determinat pels teus likes, shares, comments, follows i el contingut que publiques al teu perfil), també deixa caure continguts fora d’aquesta bombolla trencant la constant. Això és inimaginable a Instagram, per exemple.
El periodista Orlando Mendiola ho expressa en primera persona en un article per Wired titulat I Found My Niche on TikTok—You Can Too on explica la seva experiència amb TikTok i com va aconseguir assentar un gran nombre de seguidors amb contingut sobre música i vinils.
Abans d’unir-me a TikTok, sempre estava dubtant sobre què publicar a Facebook, Twitter o Instagram. Un cop a TikTok, immediatament vaig sentir una espècie de consol en publicar. Ara entenc per què és popular: és accessible. Qualsevol pot tornar-se viral. No hi ha necessitat de posar una façana com en altres xarxes socials. La pàgina «per a tu» et mostra tot i qualsevol cosa. Després de seguir i interactuar amb altres comptes, la pàgina pot tornar-se molt específica respecte als gustos de continguts. Els creadors més populars van ser populars perquè van crear el seu propi nínxol i van aconseguir seguidors basats en aquest nínxol, una cosa que jo també estava tractant de desenvolupar.
No obstant això, tampoc m’agradaria deixar de banda la darrera informació publicada respecte a la política de moderació de TikTok per la revista The Intercept. La revista digital, que està finançada per Pierre Omydiar i que va néixer per «responsabilitzar els poderosos mitjançant el periodisme agressiu i valent», publicava el març del 2020 que TikTok instruïa els moderadors perquè suprimissin publicacions d’usuaris considerats molt lletjos, pobres o persones en situació de discapacitat. El portaveu de TikTok, Josh Gartner, va declarar que aquestes recomanacions «van representar un primer i directe intent de prevener l’assetjament, però ja no estan vigents i ja no hi eren vigents quan The Intercept va obtenir la informació».
Si les afirmacions de Gartner són certes i suposem que les polítiques de moderació no són restrictives ni amb l’estat físic dels usuaris ni amb les seves idees polítiques, el format dels continguts i l’algoritme fan de l’aplicació una bona aposta per utilitzar-la com a eina per fer política. Fa unes setmanes, per exemple, es va viralitzar el vídeo de la comedianta mexicana, Gaby Navarro, on es feia passar per candidata a les eleccions mexicanes i representava un vídeo de campanya electoral.
No tinc clar que la majoria d’usuaris que han vist, compartit i replicat el vídeo amb un lipsync sàpiguen que és una ficció; el surrealisme kafkià que tot ho impregna darrerament està incapacitant la incredulitat de vàries generacions amb tot allò bo i dolent que això comporta.
Més enllà d’aquesta anècdota que ridiculitza la política institucional incloent-la alhora dins de les dinàmiques, formes i símbols de la cultura gen-z –el fet que sigui creïble que una candidata pugui arribar a fer un vídeo de campanya tan poc «seriós» i que es transformi en meme ràpidament, vol dir que pot funcionar per complir el suposat objectiu en un cas real: atraure el vot de la gent jove–; deia que més enllà de tot això, TikTok ha allotjat i difós contingut polític reivindicatiu com poden ser els moviments #BlackLivesMatters o el pride amb diverses campanyes LGTBIQ+. També ha estat un format i mitjà útil per reivindicacions que, sense ser noves, han agafat molta força en època de pandèmica com la salut mental en els joves. Tot això ho ha fet de manera «enganxosa», és a dir, amb trends o continguts que exprimeixen les potencialitats del format per generar interès i fer partícips a altres usuaris de la reivindicació.
Fins i tot la plataforma ha servit per l’activisme descentralitzat en diverses ocasions, com per exemple quan els K-popers van unir-se contra la campanya de Donald Trump el juny de 2020, mobilitzant a més d’un milió d’adolescents perquè s’inscrivissin al míting electoral de l’ex-president americà sense cap intenció real de presentar-se.
No tot és de color de rosa, però. A TikTok també han triomfat, i molt més que les campanyes reivindicatives progressistes anteriorment mencionades, els missatges d’ultradreta filofeixisites i les fakenews. La presència de l’ultradreta de fet és superior a TikTok i els motius són diversos i complexos. Serà interessant estudiar-lo amb profunditat en altres articles, tot i que a mode d’avançament en aquest anàlisis publicat a La Vanguardia es presenten diverses hipòtesis interessants.
Tenim clar, doncs, que a TikTok ja hi ha un clima polític bastant assentat i que el format dels continguts (audiovisual, grafisme, etc.) i l’algoritme permeten la seva efectivitat en termes comunicatius. Citant a la internet researcher, Dra. Ioana Literat, TikTok «permet l’expressió política col·lectiva per als joves, és a dir, els permet connectar-se deliberadament amb una audiència d’idees afins mitjançant l’ús de recursos simbòlics compartits». Aquests recursos simbòlics poden ser físics, visuals o hashtags, així com els diferents trends de balls, els àudios que s’utilitzen com a BSO, etc. puntualitza la professora de comunicació a la Hebrew University of Jerusalem, Neta Kligler-Vilenchik.
No obstant això, la política institucional encara no ha consolidat el seu espai a la xarxa. Ni partits ni polítics en actiu (diputats, membres del govern, presidents…) han apostat de veritat per la xarxa social com a mitjà per comunicar-se amb els potencials electors. Si la tendència de l’app és creixent i la seva influència segueix evolucionant de la manera en què ho fa, no és d’estranyar que aquesta consolidació, actualment en fase inicial, s’acceleri gradualment.
Darrerament hem vist al president de la República Francesa, Emmanuel Macron, aterrar a Tiktok amb un coneixement excel·lent de les dinàmiques de l’aplicació:
Altres exemples són el president socialdemòcrata irlandès, Michael D. Higgins, el president conservador nacionalista de El Salvador, Nayib Bukele, o l’arxiconegut president de Veneçuela, Nicolás Maduro.
Ni el president de la Generalitat de Catalunya ni el president d’Espanya s’han atrevit encara amb TikTok, tot i que hi ha molts diputats, generalment progressistes, que no han dubtat a obrir-se un compte a l’aplicació, motivats en part pel monopoli del discurs que l’ultradreta té a l’app concretament al nostre territori.
TikTok té els ingredients idonis per esdevenir un canal de comunicació efectiu en la comunicació social i política de les noves generacions. És per això que Google o Facebook, entre d’altres grans companyies, han intentat emular el format audiovisual de l’aplicació xinesa amb les noves funcionalitats de YouTube (YouTube Shorts) i d’Instagram (Instagram Reels). Veurem si els hi funciona el negoci i si TikTok sobreviu a la competència i als nous formats comunicacionals els propers anys.
