Elon Musk està —y dale perico al torno— intentant instal·lar la idea que els canvis que està aplicant a X són per fer la plataforma més democràtica i per assegurar la llibertat d’expressió dels usuaris. En realitat, però, està modificant radicalment les condicions del diàleg social que havia establert Twitter en la seva primera etapa. Unes noves condicions que no són necessàriament millors: reflecteixen una clara orientació cap a la pràctica de l’economia de l’atenció. O dit d’una altra manera, són canvis per entrar en la competència per captar el màxim de temps i interacció dels usuaris per, sobretot, guanyar influència política i social (que tradueix en beneficis que guanya amb els seus altres negocis).
No és gens creïble que la privatització dels likes sigui, a llarg termini, positiva per a nosaltres. No és tan senzill com pensar «que bé! Ara podré fer m’agrada a piulades més risky sense por que em cancel·lin». La invisibilitat dels nostres actes, l’anell de Giges, no fa més que intensificar la polarització i crear un entorn favorable per a les estratègies immorals de la ultradreta i el feixisme (propagació de notícies falses, etc.). La propagació de discursos extremistes i populistes de la dreta i la ultradreta, que erosionen els consensos socials construïts sobre els drets humans i posen en perill les nostres llibertats i la mateixa democràcia, escampen per X, TikTok, YouTube, Instagram, Facebook, Reedit, Twitch, etc., estimulats pel mitjà digital —el mitjà és el missatge— sota la dictadura de l’algoritme invisible i les funcionalitats gamificadores que ens sectaritzen i aïllen.
La invisibilització dels m’agrada elimina la jerarquia i la diferenciació de valors entre els usuaris. El m’agrada d’un expert es converteix en equivalent al d’un bot, desposseint el contingut d’una avaluació crítica significativa i sotmetent-lo a una validació purament quantitativa. Aquesta uniformitat distorsiona la percepció del valor del contingut digital i fomenta, alhora, la creació d’una realitat simplificada, on les interaccions complexes es redueixen a meres xifres.
Llavors, què podem fer com a usuaris per lluitar contra aquesta privatització? Primer, hem d’adoptar una actitud crítica i conscient envers la informació que consumim i compartim. És essencial verificar les fonts i no contribuir a la disseminació de continguts dubtosos o falsos. I això ho diu algú que va piular honorant la memòria de Noam Chomsky quan es va escampar el bulo de la seva mort —la bona i la mala voluntat juguen aquí un paper clau.
En segon lloc, podem utilitzar altres formes d’interacció que no depenguin exclusivament dels m’agrada. Respondre amb comentaris reflexius i compartir contingut amb una anàlisi crítica ajuden a fomentar un diàleg més profund i significatiu. Estaràs pensant «tu no has estat mai a Twitter, o què?». X és una claveguera plena de detritus, odi, insults, idiotes. Sí. I el mitjà promou que això sigui així, perquè d’alguna manera o una altra ens enganxa aquest detritus.
A banda de l’economia de l’atenció, X promou una economia libidinal en funcionar com un mecanisme que opera sobre els nostres desitjos i pulsions més bàsiques. Ens enganxa mitjançant una forma de jouissance, una sort de goig pervers que sentim pel conflicte, l’odi i l’absurd.
El fet que sigui detritus és precisament el que manté la plataforma viva. El sistema està dissenyat —i en això treballa Musk— per promoure interaccions negatives: són les que més generen engagement. És una forma de l’espectacle en el sentit de Guy Debord: un conjunt de relacions socials mediatitzades per imatges que, en aquest cas, són imatge de conflicte i controvèrsia.
Aleshores, sí, tens raó, no només és necessari canviar la forma en què interactuem; també cal canviar la infraestructura mateixa de les xarxes socials. Hem de trobar la manera de dissenyar plataformes que no només valorin la quantitat de likes, sinó que promoguin la qualitat de les interaccions. Això implica una reestructuració radical de com entenem les xarxes socials i el seu paper de la nostra societat. També d’un profund i utòpica autoanàlisi, no ens enganyem. Però és precisament aquesta utopia la que necessitem mantenir viva com a punt de resistència contra el caràcter opressiu de l’espectacle digital actual —i dels seus perpetuadors.
Enfront de l’economia de l’atenció, aspirem a plataformes que promoguin l’economia procomú (commons-based peer production), proposada per Yochai Benkler, que ofereix una alternativa radical a la lògica extractiva. Basada en principis de col·laboració, obertura i reciprocitat, l’economia procomú desafia les nocions tradicionals de propietat i valor econòmic. El model proposa una forma de producció descentralitzada i cooperativa, on els recursos i el coneixement es comparteixen lliurement per al benefici col·lectiu. Projectes com el programari lliure o Wikipedia exemplifiquen aquesta visió, demostrant la viabilitat d’un sistema econòmic basat en la cooperació més que en la competència.
L’economia procomú, per tant, no només qüestiona les estructures de poder existents, sinó que també suggereix la possibilitat d’una economia post-escassetat, on el valor es deriva de la creació i compartició col·lectiva del coneixement, més que de la seva privatització i monetització.
A més, podem promoure iniciatives que fomentin la transparència i l’ètica en les xarxes socials. Això pot incloure el suport a plataformes alternatives que respectin millor la diversitat d’opinions i la qualitat del contingut, o bé participar en moviments que pressionin les grans tecnològiques per adoptar polítiques més responsables i justes.
Una altra mesura que considero crucial per millorar aquesta situació és defensar l’educació mediàtica per entendre millor com funcionen aquestes plataformes i com les nostres interaccions són explotades. Per això considero un error aquest moviment de pares i professors de voler prohibir l’ús dels dispositius electrònics en horari escolar. Si les persones infants, joves, adultes —sobretot les adultes— tinguessin una comprensió més profunda, podrien resistir les temptacions de l’economia de l’atenció i contribuir a un espai digital més saludable i democràtic.
Hem d’organitzar-nos a través de la xarxa, però per avivar l’acció col·lectiva fora d’elles. El món es transforma des dels carrers, les institucions, les plataformes, les comunitats que pensen, deliberen, dialoguen, pressionen i, sobretot, actuen.
