Descripció de l’App
SindicApp és la hipòtesi d’una app mòbil la funció de la qual seria fer de xarxa social o directori o plataforma de coordinació, perquè la classe treballadora disposi d’una infraestructura organitzativa per lluitar per millorar les seves condicions laborals. Es podria conceptualitzar com una cruïlla entre Infojobs, Facebook i Wikileaks.
Aquesta idea d’app està basada en una funcionalitat central: la capacitat de crear un perfil automàtic per a cada empresa o negoci. que existeix al territori. En aquest perfil, tots els usuaris tindrien accés a una sèrie de funcionalitats que permetrien tasques de coordinació: un fòrum, un sistema de notificacions, una agenda d’objectius, etc.
L’app disposaria de l’API de Google Maps per mostrar un mapa. Sobre aquest mapa s’identificaria totes les empreses, corporacions i associacions privades que hi apareixen. Si alguna empresa no aparegués, se la podria afegir manualment. Cada empresa disposaria automàticament d’una landing page.
Cada pàgina tindria un conjunt de funcions, com ara:
- Un fòrum públic on tothom podria obrir i participar en fils relacionats amb qüestions pertinents a aquesta empresa.
- Una secció reservada per als sindicats ja existents, a l’estil CCOO o UGT. Perquè puguin visibilitzar-se, oferir el contacte de l’alliberat sindical si n’hi hagués, publicar textos i alertes, etc.
- Un sistema que permeti als sindicats presents en una empresa a fer d’amfitrions en un fòrum privat dels treballadors de l’empresa, cosa que podria filtrar espies i representants empresarials, i salvaguardar els treballadors de pressions i problemes amb els seus caps.
- Un sistema de denúncies anònimes, en què qualsevol persona podria denunciar públicament l’existència de condicions laborals dolentes, com per exemple:
- Hores extra, pagades o no pagades.
- Sous en negre o massa baixos.
- Personalitats abusives i cruels, caps amb mala reputació…
- Una secció on tothom pugui participar anònimament per crear un organigrama de l’empresa i els sous de cada lloc de treball, amb opcions de coordinar una demanda col·lectiva d’apujar sous.
- Una secció on poder analitzar el llibre comptable de l’empresa, l’EBITDA, la proporció entre ingressos i despeses, etc. Informació que es pot presentar de forma informal i especulativa, i també la que surt al registre mercantil.
- Una secció que mostri el conveni laboral/sectorial de l’empresa, juntament amb un xat adossat i un preguntes més freqüents, on es puguin discutir qüestions relacionades amb l’aplicació del conveni.
- Una secció que suporti la mostra del contracte laboral de l’usuari i permeti demanar opinió a altres persones sobre com està escrit i com millorar-ho.
- Una secció dissenyada per a la coordinació de vagues, amb una interfície que faciliti saber fins a quin punt hi ha suport per part dels treballadors a una presa d’acció, mitjançant votacions, llistes de confirmació, un xat, etc.
Addicionalment, a banda de les pàgines per a cada empresa, hi hauria un fòrum general de l’aplicació, on es podrien parlar de temes més generalistes, amb un subfòrum per cada sector d’activitat econòmica, i subfòrums de temes alternatius, com ara d’actualitat, política, cultura, etc.
També hi hauria una pàgina amb la llista dels sindicats (CCOO; UGT, sindicats petits sectorials, etc.), amb un fòrum per a cadascun, a més d’un sistema de votació respecte al seu nivell de prestigi. A més a més, hi hauria una secció amb una llista de contactes, suggeriments, peticions, etc.
Manifest
A l’època de la 2a república, la CNT de Barcelona van aconseguir amagar una reserva secreta de 10.000 armes de foc dins les tombes al cementiri de Poblenou. Durant el cop d’estat del 18 de juliol, un sistema d’avisos organitzat per la classe popular va donar l’alarma immediatament del fet que l’exèrcit estava sortint de les casernes militars i, després d’una sèrie de combats urbans, es va aturar el cop. Aquesta era la força operativa del moviment revolucionari llavors. Avui dia, quina força, quins plans, tenen els hereus del moviment revolucionari?
Els sindicats, que durant moltes dècades han estat centres de coordinació per a les reivindicacions de la classe treballadora, han patit en aquesta darrera dècada una gran reculada en la seva influència sobre la vida pública. Aquest retrocés s’explica per diverses causes:
- Pèrdues de legitimitat per casos de corrupció.
- Manca de compromís en certes ocasions i connivència amb el poder establert.
- El recanvi generacional i la falta de cultura de militància activa en el jovent.
- La fluctuació dels consensos ideològics, una globalització cultural en què la joventut adopta marcs polítics importats dels Estats Units, on els sindicats tenen molta menys presència.
- La manca d’adaptabilitat dels sindicats respecte a l’ús de les noves tecnologies informàtiques, i en general manca d’agilitat organitzativa i ideològica.
La situació socioeconòmica i ideològica de la classe treballadora es pinta com un erm de precarietat i desunió, manca d’esperança en el futur, manca de múscul organitzatiu, i la percepció que tot intent d’organització política o sindical acaba degenerant en lluites intestines i una imperdonable manca d’altesa de mires.
Tot i això, la tecnologia té un potencial revolucionari que encara hem de descobrir. El fet que gairebé tothom posseeix un smartphone ofereix una impressionant capsa de pandora per a la causa sindical, per a qui tingui visió i imaginació suficients. No és desgavellat afirmar que una gran raó per la qual aquesta caixa no s’ha obert encara és perquè el tipus de persones que desenvolupen apps i estan ficats al món professional de la tecnologia no estan socialment molt interconnectades amb les persones que formen part del món de l’activisme sociopolític.
El problema actual és que el treballador estàndard no té una infraestructura fiable, còmoda, fàcil d’usar i entendre, lliure de lluites internes, drames, posicionaments i lleialtats. A més, l’hegemonia neoliberal ha tornat moribund el clàssic esperit de lluita col·lectiva, mitjançant l’atomització de l’individu respecte a la societat metropolitana en general. Però aquesta situació precisament es pot fer servir per engendrar un moviment totalment renovat i amb un poder d’acció marejant. L’únic gran requisit és que la plataforma en què se sustenti aquest moviment nou sigui completament neutral.
És a dir, la gràcia no tracta pas de fer-li la competència a CCOO, UGT, i els altres sindicats, que són organitzacions amb estructures institucionals i xarxes socials molt sofisticades i arrelades en comparació amb una start up. La clau és oferir una plataforma perquè tant la classe treballadora, cadascun pel seu compte, o les institucions sindicals, puguin utilitzar lliurement. El pilar sobre el qual es fonamentaria l’èxit de SindicApp rau en un ús innovador de la geografia.
En conclusió, si una app com aquesta existís i el moviment revolucionari tingués la mateixa potència que tenia a la Segona República, un trencament amb el paradigma d’explotació laboral actual es podria aconseguir en un espai de temps relativament curt. També es tornaria per fi més realista la planificació de l’apropiació dels mitjans de producció segons el somni marxista i la democratització empresarial, gràcies a una nova metodologia de pressió sindical molt més organitzada, flexible i extenuant present a cada empresa.
