La DANA que ha assolat el País Valencià aquesta setmana ha vingut acompanyada d’una altra tempesta perillosa: la desinformació. L’inspector en cap dels Bombers de València, José Miguel Basset, ho deixava clar: «Les fake news que s’han fet circular per aquí ens han provocat problemes, fins i tot problemes d’ordre públic». En plena emergència, amb centenars de persones afectades i els serveis de rescat treballant contra rellotge, els rumors falsos han saturat les xarxes socials i els canals de missatgeria, dificultant la gestió de la crisi.
«Tot aquest tipus d’accions, si no es tallen per part del ciutadà, ens porten al caos», va insistir Basset, referint-se als «rumors que circulen per xarxes socials». Des de falses alertes d’evacuació fins a teories conspiratòries sobre demolició de preses, la desinformació ha obligat les autoritats a dedicar temps i recursos a desmentir falsedats mentre intentaven coordinar les tasques de rescat.
La conspiració de les preses enderrocades
Un dels rumors falsos més virals ha estat el de la suposada demolició de preses per part del Govern. Agitadors digitals de l’extrema dreta com Alvise Pérez i polítics de Vox han aprofitat la tragèdia per difondre que l’enderrocament de preses havia empitjorat els efectes de la DANA. Una mentida que ha estat desmentida pel Ministeri de Transició Ecològica: en els darrers anys només s’han eliminat petits assuts en desús que no tenien cap funció de prevenció d’avingudes.
La narrativa no és casual: en recuperar el tema de les preses, l’extrema dreta apel·la deliberadament a l’imaginari franquista de les «grandes obras hidráulicas». No és només una crítica a la gestió actual; és un intent de contraposar la figura de Franco, presentat com el «constructor de pantans», amb un govern progressista al qual acusen, falsament, de destruir aquestes infraestructures. Fins i tot han arribat a viralitzar vídeos del dictador inaugurant pantans, amb missatges que afirmen que «el Caudillo va construir preses per tot Espanya per evitar inundacions i el govern comunista les està destruint».
Santiago Abascal, president de Vox, fins i tot ha acusat Ursula von der Leyen d’una suposada «llei criminal de voladura de preses» després que la presidenta de la Comissió Europea relacionés les inundacions amb la crisi climàtica. La realitat, però, contrasta fortament amb aquesta mitologia franquista reencarnada: lluny d’enderrocar infraestructures, la Confederació Hidrogràfica del Xúquer està millorant i reforçant les preses existents per augmentar la seva capacitat davant d’avingudes, adaptant-les als reptes que planteja l’emergència climàtica.
El pànic de les falses evacuacions i les crítiques a l’AEMET
La desinformació també ha afectat directament la gestió de l’emergència. S’han difós números de telèfon falsos d’emergències i rumors sobre evacuacions que han generat pànic en municipis com Sedaví, Paiporta o Benetússer. El president de la Generalitat, Carlos Mazón, ha hagut de desmentir que s’hagués donat ordre d’evacuar cap municipi.
Fins i tot l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) s’ha vist obligada a desmentir els rumors que circulaven sobre l’avaria del seu radar meteorològic a València. Segons, Maldita.es, tot i que és cert que el sistema va patir danys per l’impacte d’un llamp el setembre de 2023, l’AEMET va activar un sistema d’alimentació alternatiu provisional que va permetre que el radar funcionés de manera ininterrompuda des del matí del 28 d’octubre, abans que comencés l’emergència.
L’extrema dreta va intentar polititzar aquesta situació acusant el govern de Pedro Sánchez de no arreglar el radar «perquè la Comunitat és del PP», però la realitat és que, fins i tot en cas d’avaria total, l’encavalcament amb altres radars propers hauria permès seguir monitorant la situació meteorològica a la província de València.
A banda d’això, el pseudosindicat ultraconservador Manos Limpias ha denunciat els responsables de l’AEMET i Emergències, acusant-los d’homicidi imprudent. Tot i que la mateixa denúncia reconeix que l’AEMET va emetre les seves alertes des de primera hora del matí, l’organització ultra intenta criminalitzar els serveis públics i els seus responsables, demostrant un cop més com l’extrema dreta instrumentalitza el dolor i la tragèdia per atacar les institucions democràtiques i promoure la seva agenda política.
L’impacte real de les mentides
La situació ha posat de manifest com l’extrema dreta aprofita els moments de tragèdia social per mentir i desinformar, alimentant la mateixa tendència de les xarxes a la desinformació.
L’extrema dreta contradiu les seves pròpies posicions anteriors sobre l’estat d’alarma —primer denunciant-lo durant la pandèmia, ara exigint-lo. A més, el que veiem és una tàctica deliberada d’aprofitar el caos i la por col·lectiva per avançar una agenda ideològica més àmplia.
Aquesta estratègia té tres components clau: primer, amplificar la sensació de crisi a través de la desinformació; segon, culpar les institucions democràtiques i progressistes de la catàstrofe; i, tercer, presentar solucions autoritàries com l’única sortida possible. Quan l’extrema dreta ignora deliberadament els protocols establerts per a la intervenció militar, no ho fa per ignorància, sinó com a part d’una narrativa acuradament dissenyada per erosionar la confiança en les institucions democràtiques i promoure un estat més autoritari.
És la manifestació d’una fantasia ideològica on l’Estat ha de ser simultàniament omnipotent i impotent, present i absent, segons convingui al relat del moment.
El que estem presenciant no són simples contradiccions polítiques, sinó l’aplicació del manual del capitalisme del desastre (concepte de Naomi Klein) en l’era de les xarxes socials: utilitzar el trauma col·lectiu d’una catàstrofe natural per promoure una agenda antidemocràtica i antiinstitucional. La tragèdia de la DANA s’ha convertit en una oportunitat per aquests actors per avançar en el seu projecte de desmantellament de la confiança pública en la governança democràtica.
Paradigmàtic d’això és la viralització de l’eslògan «només el poble salva al poble». Tot i que aquesta frase sembla sorgir d’una genuïna admiració per la solidaritat ciutadana —que ha estat exemplar—, amaga una perillosa lògica antiinstitucional que coincideix amb els objectius de l’extrema dreta. Afirmar que «només» el poble salva al poble implica negar el paper fonamental dels serveis públics, dels professionals d’emergències, dels científics i científiques de l’AEMET, i de totes les institucions democràtiques que, malgrat les seves imperfeccions, són essencials per gestionar crisis d’aquesta magnitud. La veritable resistència contra el feixisme implica defensar i millorar aquestes institucions, no desacreditar-les.
A falta de més incoherències, el PP va criticar durant la pandèmia l’avís que sona als telèfons mòbils com una invasió a la llibertat individual, però ara exigeix més alertes i avisos. En fi, contradiccions, totes, que demostren que la veritat o els fets els són indiferents; el seu únic objectiu és aprofitar el patiment per col·locar la seva agenda contrària al govern «progressista» d’Espanya.
La resposta institucional i digital
En aquest context, destaca el paper del ministre Óscar Puente, qui, malgrat ser conegut per les seves baralles a les xarxes socials amb la dreta i l’esquerra, està informant de manera precisa sobre les actuacions que duen a terme el govern i el seu ministeri durant aquesta crisi.
Els equips de voluntaris digitals en emergències de la Comunitat Valenciana han hagut de treballar intensament per desmentir rumors. Quan experts, divulgadors i fins i tot influencers informats intenten desmentir les notícies falses a les xarxes socials, reben insults de caràcter guerracivilista com «roja».
Les conseqüències d’aquesta tempesta de desinformació van més enllà de la confusió: han provocat mobilitzacions innecessàries de recursos, han generat pànic entre la població i han dificultat la tasca dels serveis d’emergència. La por al desabastiment d’aigua potable, per exemple, ha provocat compres massives en supermercats, tot i que les autoritats han garantit el subministrament.
La desinformació s’ha convertit en un factor més a gestionar durant les emergències. Les institucions necessiten desenvolupar protocols específics per combatre-la, mentre que la ciutadania ha d’aprendre a ser més crítica amb la informació que rep i comparteix. En situacions d’emergència, un rumor fals pot tenir conseqüències gairebé tan greus com la catàstrofe mateixa.
