Donald Trump serà el pròxim president dels Estats Units per diversos motius, però un dels més decisius ha estat el suport tecnològic i mediàtic del seu aliat Elon Musk. El magnat tecnològic ha desplegat un arsenal d’estratègies per influir en les eleccions: des d’un suposat sorteig d’un milió de dòlars diaris entre votants d’estats clau —que la fiscalia de Filadèlfia ha revelat com un frau—, fins a una sofisticada campanya de microtargeting que ha enviat missatges contradictoris a comunitats jueves i musulmanes sobre Kamala Harris.
La xarxa social X, antic Twitter i ara propietat de Musk, s’ha convertit en el principal megàfon d’aquesta maquinària de manipulació. Amb més de 202 milions de seguidors, Musk ha utilitzat la plataforma per amplificar teories conspiratòries i discursos d’odi, mentre els seus algoritmes afavoreixen la polarització i la desinformació. Només ahir, va publicar més de 50 missatges polítics promovent Trump i atacant Harris.
Davant d’aquest panorama, com a persona d’esquerres, em pregunto si he de seguir a X i combatre la desinformació des de dins o he d’abandonar la plataforma per no legitimar-la. Un debat que, més enllà de la decisió pràctica sobre on publicar els meus pensaments, em porta a una qüestió més profunda: com volem que sigui l’àgora pública digital del segle XXI?
Si t’has sentit igual que jo, no pateixis: la temptació d’abandonar X és comprensible. La plataforma s’ha convertit en un megàfon de la ultradreta autoritària, manipulat per un idiota que utilitza algoritmes i polítiques editorials per amplificar la conspiració, l’antipolítica, la ignorància i l’odi.
La transformació és evident: des de la compra per part de Musk fa just dos anys, la plataforma ha deixat de ser un ecosistema propici a la difusió de premsa, per convertir-se en una xarxa de bots que manipulen l’algoritme. Ho hem vist recentment amb les inundacions de València, on milers de comptes índies verificades han inundat la conversa amb missatges en perfecte espanyol, aparentment per monetitzar contingut, però que acaben distorsionant el debat públic.
Romandre-hi a X podria interpretar-se com una forma de legitimar aquesta maquinària de polarització social.
No obstant això, la fugida massiva de veus progressistes i democràtiques planteja un risc: cedir completament un dels espais més influents del debat públic global a les forces autoritàries i influencers eixelebrats. Com han apuntat diversos analistes crítics amb l’èxode massiu d’X, quan abandonem completament un espai públic de debat, per molt degradat que estigui, deixem el terreny lliure a aquells que promouen discursos d’odi.
La solució no rau en una simple dicotomia entre marxar o quedar-se, sinó en transformar la nostra relació amb l’ecosistema digital. Necessitem una estratègia dual: mantenir una presència crítica a X per disputar l’hegemonia cultural, mentre construïm i enfortim alternatives descentralitzades com Mastodon, que representen una visió més democràtica d’internet.
Com assenyala Marta G. Franco a aquest article de CTXT d’Elena de Sus, «és com si visquéssim totes les nostres vides en centres comercials, com si els nostres ajuntaments no haguessin fet carrers, parcs, biblioteques». Assenyala a l’arrel del problema: la privatització sistemàtica de l’espai públic digital.
El veritable repte transcendeix la simple elecció entre plataformes digitals. Necessitem reimaginar i reconstruir internet com un bé comú, recuperant l’esperit original de la xarxa: un espai obert, descentralitzat i al servei de la ciutadania. L’aliança Musk-Trump ens ha mostrat els perills de deixar el poder comunicatiu en mans d’oligarques digitals. Ara toca decidir quin llegat tecnològic volem per a les següents generacions.
Mantinguem una presència crítica i organitzada a les plataformes existents mentre construïm alternatives més democràtiques. El futur de la democràcia a la xarxa dependrà de la nostra capacitat per crear i sostenir nous espais comuns.
